La lectura ens du noves idees i aquestes motiven o ajuden al canvi. A vegades de forma imperceptible però canvi. Per mi una activitat cabdal.

Dedicar temps a la lectura ja és un canvi en els temps que corren. Deixar de banda les distraccions i centrar-te amb tota la teva atenció a un text és una raresa. Dedicar temps a un oci que activa la teva ment és una activitat renovadora.

A continuació un repàs a les lectures més significatives de 2020. Al que i com m’han aportat.

Dar testimonio de Bernie Glassman i Eve Marko

Enllaç al llibre

Parlem molt d’empatia i de posar-nos en la pell del altre. Una idea molt lloable però no sabem com portar-la a la practica.

Tot i que Bernie Glassman va ser un mestre zen, el llibre s’allunya del món de la meditació i entra de ple en com aplicar els valors del zen – valors presents a altres religions i a la mateixa natura del ser humà –  per millorar el nostre entorn.

Ens introdueix en el fet de “Donar testimoni”. En poques paraules es tracta de viure una situació a través dels ulls de cadascuna de les persones implicades, intentant comprendre el perquè ho fan i el com ho viuen. La vesant racional i les emocions que les acompanya.

Les situacions difícils i de conflicte que relatades ajuden a entendre com aquesta comprensió pot portar a una major comprensió mútua, o com a mínim a pal·liar el patiment generat.

Atomic Habits de James Clear

Enllaç al llibre

Una compilació magnifica del know-how del autor per crear hàbits.

James Clear és un dels millors autors a la xarxa sobre creació d’hàbits i rutines. El llibre sintetitza el seu coneixement en forma de sistema. Tot coherent i ben filat per crear bons hàbits i eliminar els dolents.

És la millor lectura sobre eficàcia personal del any a més de convertir-se en un llibre de referència que continuaré utilitzant.

Al post comentava que no em convencia l’edició que vaig comprar en el seu dia, per sort Planeta l’ha editat pel mercat espanyol.

Pots consultar el meu post sobre el tema o la taula resum del sistema que vaig escriure.

Aurora de Kim Stanley Robinson

Enllaç al llibre

Sempre ha d’haver-hi lloc per la ficció en la llista de lectures. La ciència ficció em fascina, la historia de Stanley Robinson a més m’ha emocionat.

Aurora relata una missió d’exploració espacial realitzada amb una nau generacional. Un viatge a un planeta d’una altra estrella amb una duració de varies generacions. 

Comença amb el tram final del viatge amb una descripció de la vida de les persones, les famílies i les comunitats d’aquest petit planeta artificial que és Aurora. Dels problemes ordinaris del dia a dia, de la seva organització i funcionament intern, de les persones com a individus i parts d’una comunitat i com van canviant a mesura que creixen…

També la part extraordinària del viatge on un imprevist canvia el propòsit de la missió. Cal trobar un nou propòsit i el conflicte  que això suposa. Com endinsar-nos en lo desconegut i com hi ha una opció de trobar un lloc en el “nou món” i retrobar la pau.

Trobar sentit, trobar una missió. A vegades la que menys ens esperem.

From the hell de Alan Moore i Eddie Campbell

Enllaç al llibre

La meva primera lectura d’una novel·la gràfica. Tot pels vídeos-recomanació de Isaac Sánchez (Loulogio). Em vaig animar a llegir-lo pensant en una historia per a “young adults” dinàmica i lleugera.

El que m’he trobat és una historia sobre Jack “l’esbudellador” complexa i profunda, amb una gran quantitat de referència al esoterisme i la masonería. Presenta una possible versió dels fets teixida pels autors, construïda a partir de fets.

Serveixi per tombar un prejudici obrint-me els ulls a un nou món de relats i aventures.

Altres lectures

Steve Jobs de Walter Isaacson. Cada any procuro llegir una biografia. Fer-ho ajuda a baixar a terra les grans figures – mites – al veure que més enllà del seu geni tenen les seves misèries. En el cas de Jobs com el va condicionar les seves circumstancies i el perquè de la seva obsessió per crear “el producte”.

Walden o la vida als boscos de Henry David Thoreau. Retirar-se de la vida convencional per anar a viure als boscos amb el mínim imprescindible. Adonar-se de les necessitats artificials, de la possibilitat de viure i plantejar la vida amb l’imprescindible.

Sèneca. La providència. La tranquil·litat d’esperit. La clemència. Tres en un. Contingut totalment vigent, inspirador en uns temps on ens hem abandonat a la immediatesa i la conveniència s’han convertir en necessitat.

Aloma de Mercè Rodoreda. Típica lectura d’institut que he convertit amb un retrobament amb l’autora. La historia d’Aloma, una noia plena de les esperances pròpies de la joventut que van esvaint-se a mesura que el relat avança. Com s’enfosqueix la seva vida fins a veure’s atrapada.

Feia molt que no llegia un llibre escrit per una dona. No hi prestem atenció però la forma de narrar dibuixa el nostre imaginari i els dels homenots com el que us parla només l’eduquen altres homes.

S’acaba l’any. El tancaré amb una sèrie de post de revisió del any per intentar fer balanç i resumir aquest 2020.

Un any estrany,  per alguns terrible, però fins i tot així alguna cosa positiva en podem treure.

Photo by Oscar Chevillard on Unsplash