Aquesta entrada també està disponible en: Español
Hi ha moments que marquen un punt i apart, es crea una diferencia amb el que s’estava fent anteriorment, o en com s’estava fent, y comença un nou cicle en el que les coses es veuen d’una forma diferent. Potser facis el mateix però la teva perspectiva és diferent. Al posar en practica Get Things Done, un d’aquests moments clau es assolir el nivell de 12.000 metres. Continuant amb la sèrie d’articles sobre la distinció entre els temes professionals i personals, parlo de com planificar a aquesta altura i perquè en el procés hem d’harmonitzar ambdós àmbits de les nostres vides.
Imatge via scotteye sota llicència Creative Commons
Que és la visió?
Una visió no és res més que l’exercici de composar una proposta a cinc anys vista. Com vull ser? Que vull aconseguir en aquests 5 anys? Que vull que canvií? Quin es el meu ideal de vida? Ens comencem allunyar una mica del que és tangible i ens apropem al que seria el disseny d’un estil de vida. Els nivells inferiors (de les següents accions fins als objectius a 1-2 anys vista) estan estretament relacionats amb l’acció i el possibilisme, amb l’ aspecte més material de la nostra vida. La visió dels 12000 metres s’allunya una mica d’aquí, no hem de perdre de vista mai la filosofia SMART a l’hora de fixar-nos objectius, però aquí si que podem despendre’ns del que tenim a l’abast de la ma i mirem una mica més enllà de l’horitzó. Recordem només, de mantenir la racionalitat en el que desitgem.
Com la composem?
Des del meu punt de vista una visió va més enllà d’una o varies àrees de responsabilitat, no es queda en els assumptes professionals sense tenir en compte els personals. Podem tenir una imatge molt clara d’on volem arribar dins de la nostra empresa, o quina és la nostra fita a nivell professional, però hem de treballar en la visió de vida del que és personal. Tot i semblar que els dos aspectes no interactuen entre ells, s’influeixen mútuament
Imagina’t que treballes en una gran empresa on estàs consolidat, en un sector que coneixes bé, però que trobes a faltar alguna cosa. A la teva vida hi falta el factor aventura. Et proposo dues visions de futur que et podries plantejar per donar un cop de timó, i un contrapunt que podria fer-les tremolar si descuides la teva area personal:
Me’n vaig a treballar a l’estranger. La teva empresa disposa d’una seu a Alemanya i consideres que podries aportar valor. A més sempre t’has plantejat la possibilitat d’anar a l’estranger a treballar per conèixer una altra cultura, i una altra forma de treballar.
Però hi ha obstacles a superar, no parles alemany i no tens els coneixements específics pel lloc que vols ocupar. Sense pensar-t’ho et fixes un pla per aprendre alemany a 1-2 anys vista, penses fins i tot a buscar algun tipus de curs al país teutó per fer una immersió.
El segon objectiu a 9000 metres es obtenir la formació necessària. Per una part milloraràs el teu currículum amb un postgrau, i per l’altra fas públic les teves intencions als caps per que t’introdueixin en un pla de formació que t’ha de permetre conèixer tot allò que és fa a la delegació alemanya.
Vull emprendre, crear la meva pròpia empresa. Tot i ser l’amo del cotarro ets un inconformista i vols donar el salt, ser el teu propi cap. Has pensat en un petit negoci, tipus start-up tecnològica que puguis posar en marxa fàcilment, inicialment potser compaginant-lo amb l’empresa.
Però hi ha algunes coses que et frenen. Tu que en saps del món de l’empresa, de la seva gestió i direcció? I de l’emprenedoria?, com crearàs un pla de negoci? Com trobaràs finançament? Com trobaràs col·laboradors i socis en els que confiar? Tot allò que és pregunta un emprenedor abans de donar el salt, creí la seva visió a 5 anys vista o no.”
En primer lloc decideixes concretar una idea de negoci, et preguntes quins són aquells serveis que encara estan en analògic i sobre els quals es pot crear valor afegit mitjançant una solució digital, o aplicant un model de negoci diferent al actual. Et toca investigar, suposant que tinguis varies possibilitats et dono de 6 mesos a un any per trobar la teva musa.
Busques formació sobre empresa, que tal un postgrau com aquest, et permetrà conèixer tots els processos bàsics d’una pyme. El postgrau de la Business School de la UOC dura un any i a més el treball final consisteix en realitzar un pla de negoci, dos punts menys de la teva checklist! T’ocuparà un any.
Finalment, per tal de buscar finançament i conèixer de prop l’experiència (bona o dolenta) d’altres com tu que en el seu dia comences a assistir a events Iniciador, on hi ha divulgació sobre emprenedoria i networking on fer els teus primers contactes.
Com veus defineixo els primers passos amb objectius a 9000 metres, són els primers d’una sèrie que es perllongués més enllà dels objectius inicials definits, però que poden servir d’exemple de com començar a desplegar el camí.
Ambdós plans pinten molt bé, il·lusionen i tot i representar un canvi radical en la nostra vida son factibles. L’escollim un i comencem a treballar en la direcció marcada…
… però al cap de poc t’arriba la noticia que la teva companya esta embaraçada. És quelcom que tenies en ment, sense saber en quin moment volies que succeís però és quelcom que volies però arriba en un malt moment, de ben segur que trastocarà els teus plans, te’ls farà replantejar, demorar o desistir-ne.
Torpedo a la línea de flotació. Un fill, una malaltia d’algu proper, un problema de finances personals, l’entrada d’una nova persona a la teva vida… qualsevol cosa en aquesta línea pot fer-t’ho replantejar tot.
Evidentment no podem planejar-ho tot fins al últim detall, i hem d’assumir el risc dels imprevistos, però el fet de tenir en ordre les nostre àrees de responsabilitat personals pot ajudar a aportar coherència a la nostra visió i la planificació que se’n desprengui. Si fixem uns objectius, unes prioritats tan en el terreny personal com en el personal, de ben segur que evitarem problemes de sincronia entre les nostres responsabilitat. No permetem que les cosses es compliquin més del que ja ho son.
Evidentment no podem planejar-ho tot fins al últim detall, i hem d’assumir el risc dels imprevistos, però el fet de tenir en ordre les nostre àrees de responsabilitat personals pot ajudar a aportar coherència a la nostra visió i la planificació que se’n desprengui. Si fixem uns objectius, unes prioritats tan en el terreny personal com en el personal, de ben segur que evitarem problemes de sincronia entre les nostres responsabilitat. No permetem que les cosses es compliquin més del que ja ho son.
Penseu en el vostre futur, en com us agradaria que fossin les coses? Explica’m com ho gestiones. Per quelcom d’aquest calibre cal de molta practica i correcció al llarg del temps, per anar ajustant la visió i els objectius que se’n desprenen a la situació actual. Com ho fas? Deixa el teu comentari o si et veus amb cor, resumeix-ho amb un tweet (o varis) a @davidtorne.
Deixa’m les teves preguntes sobre productivitat i GTD aquí: Qüestiona’m
