Aquesta entrada també està disponible en: Español
Resiliència, quin gran concepte. Per si no acabes d’ubicar-lo et diré que es tracta de la capacitat de sobreposar-se de quelcom que no ha anat com hauria d’anar. Errar, aprendre i millorar. No cal que sigui a causa d’un fracàs o un error, tenir la suficient maduresa per adonar-te que s’ha de corregir el rumb i fer-ho sense deixar-te arrossegar per emocions negatives pot considerar-se una altra accepció.
Un dels factors més negatius pel nostre desenvolupament – personal o professional – és la gestió de la frustració. No hi sabem conviure, ni administrar-la. No vull fer de Punset, però no ens han educat per fer-ho. Em semblava interessant explicar la meva experiència i les tècniques que utilitzo per superar les situacions de fallida ‘emocional’.
Si en un passat la gestió de la meva activitat era la principal causa d’estrès, a dia d’avui els condicionants del entorn han ocupat aquest lloc. Interrupcions generades per terceres persones, alentiment del flow de treball per problemes amb les eines, desenvolupant programari sol ser freqüent trobar-se amb colls d’embut o parades en el treball a causa d’establir diferents configuracions… Realment no em provoca estrès però m’emprenya, i és aquesta rabia la que merma la qualitat del meu treball, alenteix el temps de resposta i minva la qualitat de vida.
Fugint de solucions new age, intento combatre el problema a través d’una major atenció al meu focus i un ús intensiu de petites pauses. A vegades és suficient una parada de 2 minuts en el mateix lloc de treball, controlant la respiració i deixant la ment en blanc (no és tant senzill com sembla), d’altres la cosa és complica.
Des del blog us dono consells i trucs a aplica a la vostra vida diària, la productivitat personal és un mitja artesanal – possible d’implementar per cadascú – per millorar la teva vida. Però algunes vegades el salt és massa gran i necessitem un cop de mà. Des de fa temps controlo les meves rutines i el meu dia a dia amb una psicòloga. El fet de parlar amb una professional sense cap implicació personal en la teva vida és un plus. En certa forma m’ha ajudat a trobar resposta per mi mateix a aquest tipus de problemes.
Un bon professional pot enriquir el procés d’aprenentatge i millora. Potser no necessites un psicoleg, però has pensat el que un coach pot fer per tu en l’àmbit professional
Qüestió de tècnica
He desenvolupat tècniques per ordenar els meus pensaments i canalitzar les emocions negatives per redreçar la situació sense caure en les trampes mencionades. Fa temps us vaig explicar com l’escriptura m’ajudava a reflexionar, a madurar idees i treure conclusions del meu dia a dia. El fet de ser capaç de desconnectar durant mitja hora i bolcar els meus pensaments en un quadern amb una certa fredor de ment m’ajuda a trencar la dinàmica perdedora, agafar aire i prendre decisions.
Ho faig de dues formes ben diferenciades. La primera, la meva revisió mensual de projectes, on una vegada realitzades les tasques burocràtiques per administrar els projectes, aclareixo el meu horitzó desglossant l’activitat del mes següent a través d’una enumeració seqüencial. Primer repasso els objectius a 1-2 anys vista en els que treballo i les àrees d’interès que tenen quelcom encallat. De cadascun sorgeixen un o dos projectes dels quals selecciona una següent acció amb la intenció de definir els passos per posar-me en marxa de forma immediata.
Potser us resultarà més senzill crear un mapa mental per distribuir les vostres idees i tenir una visió més global. Jo prefereixo utilitzar un bloc de notes per tal de no dispersar-me, no anar més lluny dels 3 o 4 conceptes a tenir sota control.
Això em permet evitar la procrastinització usant la reflexió com a excusa. Acostumava a redactar una parrafada sobre l’estat dels meus projectes, el que acabava amb dispersió d’idees i dificultat per escollir que fer. Sempre sortia amb una tasca assignada, però sovint no era la correcta. La desviació provocava la sensació de no avançar i d’stand by permanent, generant malestar.
La segona forma s’acosta més a la literatura. Quan la situació és insostenible, he de fer una parada i a través d’un buidat tornar a encarrilar la situació, encara que només sigui per trobar la calma necessària per trobar respostes racionals i no una reacció reactiva.
Simplement em deixo anar, exposant la situació i plantejant preguntes que posteriorment contestaré. La primera part m’ajuda a desfogar-me i treure’m de sobre el pòsit negatiu generat per la situació, com a mínim puc agafar una certa distancia amb el problema.
El segon pas és el de revisar i localitzar els punts conflictius de la situació. Errors comesos al gestionar l’acció i reaccions excessives, on perdo el control. No soc Bruce Banner transformant-me en Hulk, mai he sigut un salvatge de color verd, només un salvatge a seques.
Una vegada identificats els problemes concrets, fa falta marcar-se una acció per solucionar-lo. Res de coses difuses, una fita enunciant on vull arribar i les dues o tres accions inicials per aconseguir-ho. Així evito distraccions i demores innecessaries. Sempre surto de la sessió amb alguna cosa concreta entre mans.
Unes línies més personals que de costum, però crec que el tema ho valia. La teva situació de ben segur és diferent, però el fet de comptar amb recursos, amb tècniques per desembrollar una situació complicada o fer front a un bloqueig resulta una part indispensable per composar les teves habilitats productives. Me’n fas arribar algun en forma de comentari?
Imatge via jazbecksota llicència Creative Commons
