Aquesta entrada també està disponible en: Español
Treballar la teva efectivitat personal és una aventura de múltiples capes. En els entorns de volatilitat i incertesa en els que ens movem una bona autogestió personal és indispensable, però més enllà del control del dia a dia hi ha un problema d’actitud, sobretot entre els que no som nadius d’aquest món àgil.
Proactivitat, responsabilitat
Agafar les regnes de la teva vida, ja sigui en els aspectes micro, gestionant els teus fronts oberts, encarrilant incidències i solucionant problemes… però també preocupar-te per qüestions macro, dissenyant la teva carrera professional i organitzant la teva visió a mig-llarg termini, s’ha convertit en una fita ineludible. Definir el treball, dissenyar una visió.
La cultura llatina mai es va especialitzar en fer que les coses succeeixin , som més propensos a la reactivitat, esperar a veure que passa, adaptar-nos a l’entorn i caure amb facilitat en la queixa. Actors secundaris (o espectadors)) de la nostra pròpia vida.
Eficàcia personal és responsabilitat individual. Cal solucionar a través de l'acció Share on XNo se tu, però jo em vaig criar en aquell món on se’m deia que havia d’estudiar molt per trobar una bona feina comprar-me una casa, parella, fills… Un camí preestablert que proveia d’una falsa sensació de seguretat.
Ho portem tot a aquest nivell, elaborem un pla – de vegades detallat fins a la nàusea – i esperem que tot s’ajusti a això. Planificar i resar. Creus que pots seguir el pla en un entorn volàtil i incert com l’actual? Si la resposta és sí que tinguis sort. Vius en una bombolla.
Avui proactivitat també vol dir prendre decisions sabent exposar-se al risc Share on X
Els de la meva generació som aquella persona trista que observa amb resignació la seva realitat lamentant-se del que vol i no pot. I no pot perquè potser no disposa dels recursos – o capacitats- per canviar el seu escenari, però del pou no se’n surt sense acció. Hi ha un aturador que evita donar els primers passos i persistir per aconseguir quelcom.
Darrere d’una actitud proactiva hi ha un canvi de rol del individu. Passar a l’acció per resoldre els teus problemes o assumir un rol d’artífex del canvi, t’allunya del victimisme. Per això és tant important l’eficàcia personal, ens ajuda a canviar el mindset.
Saber renunciar
En aquesta pàgina parlo molt de la metodologia GTD, de sistemes, d’hàbits però el realment important és dur-ho a la practica i entrar en un circuit de prova – error. Per molt poc que aconsegueixis, encara que només sigui buidar la teva ment de temes menors, ordenar la teva agenda i inventariar els teus assumptes en llistes, el retorn obtingut és un prova contundent del que es pot aconseguir amb una mínima preocupació pels teus assumptes.
Solucionar els temes menors és decisiu per centrar -te en l'atenció dels assumptes importants Share on X
Si anem pujant l’aposta descobrirem allò el que no funciona. Adonar-se dels components de la teva vida que no t’aporten res positiu, carregues innecessàries o projectes sense sentit. Entres en una fase més sofisticada i complexa. Renunciar, deixar anar llast per concretar en l’important…
Parlem molt de la importància de dir no. Aquest NO, no és un no casual ni lleuger és un no dur i difícil d’articular. Implica renunciar a coses que són importants, no pel que t’aporten sinó perquè porten molt temps formant part de la teva vida i renunciar-hi és renunciar a una part de la teva forma de ser.
"Soc capaç de renunciar a aquest blog per tal d'invertir més temps en el meu desen volupament professional i personal? Que m'aporta?". Mai he sigut capaç de contestar amb un No rotund a aquesta pregunta però hi ha vegades que camino per sobre la línea.
Canviar a majúscules. D’interessos i preocupacions. Al disposar d’aquest ordre i claredat que et proporciona el control de la teva rutina, disposes d’un excedent de temps i energia per destinar-lo a noves activitats. Noves aventures, projectes i fites que completes diligentment però al final et comences a fer preguntes incòmodes, qüestionant-te que vols de veritat i on et porta el que fas avui.
El teu propòsit
Sorgeixen dubtes i inseguretats. Els que tenen un propòsit vital clar s’enfoquen com un laser per aconseguir-lo, els que no comencen la seva cerca per definir-lo i en un racó ens quedem els que ens debatin entre dos amors, iniciant una lluita interna per compaginar-los però amb el temps acaba sorgint la necessitat de prendre una decisió.
Decidir en termes majors va més enllà de la dificultat. És patiment generat pel dolor de deixar enrere allò que estimes i que t’ha donat tant, de la por de no saber que et trobaràs més enllà, de com aniran les coses, però no hi ha lloc per mitges tintes.
Per fer quelcom bé cal dedicar-s’hi amb cos i anima. La profunditat requereix atenció i una dedicació exclusiva. Una vocació sorgeix de la passió i s’afiança amb la convivència diària. Una companya exigent que vol una relació exclusiva, monògama, sinó s’acaba convertint en un simple passatemps.
Dedica temps a treballar el teu propòsit, els teus valors. No cometis l’error de prendre una decisió sobre paper, posa-ho en practica i mira que passa, com evoluciona. És aquí on sents la dificultat, el pes d’abandonar la certesa i començar a nedar en un mar de volatilitat.
La teva vida és el teu negoci. És del que parlo quan parlo d’efectivitat personal, de com ocupar-te del teu propi negoci, de prosperar, de viure millor. Ningú diu que això sigui senzill, és incòmode i molts cops has de retirar-te a territoris més confortables al no disposar de forces suficients per avançar entre tanta hostilitat.
Potser la resposta a aquesta fita acabi sent un no, però convertir-te en un ‘productor’ de les teves pròpies circumstàncies canvia la teva perspectiva, el teu punt de vista. Ja no vull ser un espectador de la meva pròpia vida vull agafar les regnes i assumir les conseqüències.
