Aquesta entrada també està disponible en: Español
Ordenar les teves idees és una necessitat. Quan la situació és complexa o quan l’assumpte s’enverina, val la pena trobar el temps necessari per recapitular bolcant tot el soroll que tens a la ment. Treure fora per recompondre i relacionar conceptes.
Ordenar idees també vol dir tenir la capacitat de polir-les deixar-les reposar per reflexionar sobre elles al cap d’un temps.
Ho il·lustro parlant de tres situacions i recursos diferents per definir, resoldre i reflexionar.
Mapa mental
El mapa mental és un suport per generar un encadenament d’idees a tenir en compte sobre un assumpte concret. Anotar un concepte te’n suggereix un o varis, i pensar sobre cadascun d’ells en genera un o varis més. Com dibuixar un mapa mental.
És una cadena de conceptes que es van enllaçant per crear una imatge de tot el que has de tenir en compte sobre projecte en que treballes o del assumpte a resoldre. És una prospecció en la teva ment per treure fragments d’informació a tenir en compte.
A diferencia d’una pluja d’idees estructures en el moment de capturar. El resultat és un dibuix que enllaça els diferents conceptes en forma d’arbre, un node central es va dividint en branques i acaba en fulles.
Es tracta d’un recurs a utilitzar quan planifiquem un projecte o objectius i necessitem disposar d’un mapa amb tots els components que entren en joc per saber què fer i que descartar.
Converses informals
El meu company Luis va incorporar-se al nostre equip fa alguns mesos i com cada cop que s’incorpora algú s’afegeixen noves dinàmiques al grup. Ens ha dut la deliberació com a forma per definir l’activitat, per ordenar les idees i acordar com actuar.
El simple fet de parlar d’un problema actua com a conductor per mostrar-nos-en els diferents aspectes. Compartir-lo amb altres ens calma i ens centra.
Un programador s’encarrega de resoldre problemes, abstraure’ls i crear solucions per mitja de la codificació. Sovint ens movem en entorns complexes on la solució a un problema A pot produir un problema B, us sona?
La conversa transforma peces inconnexes d’un problema en un mosaic més comprensible establint relacions i causalitats que permeten el seu encaix. En disposar d’una imatge coherent i més ajustada a la realitat és lògic pensar que la intervenció ens aproparà a una resolució sense efectes no desitjats.
Una conversa informal amb altres persones combina coneixements i perspectives diferents. Apropar-nos a una solució a través de diferents formes de pensar. Una expressió del pensament lateral.
Escriure
Utilitzo l’escriptura com a vàlvula d’escapament. Fer-ho en el blog em permet ordenar idees i argumentar certes posicions relatives a l’efectivitat personal. Tinc una postura definida però expressar-la per escrit m’ajuda a polir detalls i donar-li coherència cohesionant-la amb altres idees sobre la productivitat i el meu sistema.
Escriure sobre efectivitat personal m’ajuda a relacionar idees i convertir-les en creences.
Escriure m’ajuda a assentar les idees. És com si m’expliques les coses a mi mateix al mateix temps que creo un material que puc consultar i compartir amb els lectors. Aprenc i converteixo una idea en quelcom real i tangible.
A més del blog porto un dietari. Si un diari i si tu no ho fas t’ho hauries de plantejar. No hi escric cada dia només quan hi ha quelcom que val la pena. Una experiència que m’ha fet pensar, alguna situació que em preocupa o una revelació sobtada.
El dedico al meu procés de creixement personal. Registro experiències i les idees que sorgeixen. M’ajuda a descarregar-me de males experiència o registrar petits èxits.
Al cap d’algunes setmanes puc tornar unes pàgines enrere i rellegir pensaments amb un estat d’ànim diferent. També ho utilitzo per escriure sobre el meu propòsit i valors, sobre com van evolucionant els meus objectius i interessos. En ambdós casos m’ajuda a veure les coses amb perspectiva, amb una ment més freda.
Cadascun dels recursos respon a necessitats diferents. Planificació d’una activitat complexa, resolució o anàlisis de problemes i reflexió sobre la meva realitat. No sempre són tècniques ni mètodes pautats, són iniciatives informals a les que sovint no donem la importància que tenen.
