Aquesta entrada també està disponible en: Español
Has notat la teva dificultat per centrar-te en les labors més exigents? Aquelles que requereixen d’una major concentració i dedicació, que es perllonguen més enllà d’una o dues hores.
Cada cop ens costa més aconseguir entrar “en la zona” per dur a terme el treball d’alta exigència. Què m’està passant? Minven les meves capacitats? Són les distraccions? És la meva motivació?
Fer les coses d'una determinada manera modifica la teva ment Share on XÉs un problema cada cop més freqüent, que et sembla si en parlem una mica?
Quin és el problema?
A mi em passa exactament el mateix, diria que a tots tenim el mateix problema en major o menor grau. Vivim els temps de l’atenció vaporosa, difusa. Les activitats d’alta exigència tenen una dificultat afegida: el nostre múscul de l’atenció s’afebleix.
Fa temps vaig escriure un article on parlava de l’importancia de fer una cosa a la vegada. Centrar l’atenció en una sola activitat reforça la capacitat per enfocar.
Pensa en el teu oci. Quan fa que no et dediques només a una sola cosa? Ets capaç de veure una pel·lícula sense consultar el teu smartphone?
Quan navegues per Internet et centres en una sola pagina o mantens varies solapes obertes, saltant d’una solapa a una altra?
Què ha passat amb la teva capacitat lectora? Segueixes sent capaç de dedicar 45 minuts, 1 hora a llegir o t’esgota?
Crec que hi ha varies causes per aquest problema:
Ens hem convertir en individus multitasca
Sense nosaltres pretendre-ho ens hem abocat a fer les coses en paral·lel, dispersant la nostra atenció en varis assumptes.
Sense donar-nos-en compte realitzem la feina “de veritat” combinada amb altres activitats menors en background: Treballar i escoltar música, sopar amb una persona i consultar l’smartphone…
“Realitzem una multitasca sense donar-nos-en compte. Superposant activitat important i de baixa intensitat”
Tan és així que quan no dediquem atenció al que estem fent hi caiem de forma inconscient. De cop ens veiem amb el telèfon a la mà o obrint el navegador.
Interrompem el ‘flow’ de forma continuada
Cada cop que desbloqueges el teu smartphone per accedir a una app, al correu, a una xarxa social o jugar a un joc alliberes dopamina.
“Ja no es tracta només d’un mal hàbit consolidat a través de la repetició, t’estàs condicionant a nivell fisiològic”
Els creadors de apps volen que utilitzis les seves creacions de forma continuada. Recorren al disseny persuasiu per “enganxar-te”. Cerquen un major nombre d’accessos a la app i mantenir-t’hi dins el major temps possible.
Et deixo uns links a articles que han despertat el meu interès sobre el tema i m’han fet pensar:
- The tech insiders who fear a smartphone dystopia
- Brain Drain: The Mere Presence of One’s Own Smartphone Reduces Available Cognitive Capacity
On ens ha portat la cara fosca de la tecnologia?
Necessitem estímuls cognitius de forma continuada.
Ja no hi ha espai per al silenci o l’avorriment, sempre necessitem fer alguna cosa:
Llegir el mail, navegar per Internet, missatgeria instantània, escoltar un podcats, veure vídeos a Youtube …
“L’oci està totalment colonitzat per la tecnologia i l’excés de possibilitats que ens ofereix”
Són petits i constants impactes cognitius que repercuteixen en la nostra capacitat per concentrar-nos i mantenir l’atenció de manera continuada.
Necessitem les activitats brossa per reforçar la sensació que no malaguanyem el temps i que no decaigui el nostre estat d’ànim davant el buit (l’espai sense estímuls).
Ens hem submergit en un món on sempre hem de tenim alguna cosa per fer.
Perquè cada vegada em costa més concentrar-me
Tingues en compte que aquest sistema que inclou cognició i ment és veu afectat pel teu entorn, la teva activitat i els input que tu li proporciones. Canvia fisiològicament, el cablejat intern es modifica…
Cada cop som més dispersos, ens costa més dedicar una atenció perllongada i de qualitat a les nostres tasques i no només és una qüestió de conducta o d’hàbits, l’obstacle a batre te un component a nivell físic.
La incapacitat de enfocar i la necessitat de saltar d’un assumpte a un altre ens du a un dispendi de temps i d’energia més greu del que et penses.
Tingues en compte que la teva ment no és un aparell mecànic que pugui canviar de tasca, d’ambient de treball, com ho fa una maquina.
Necessita temps per connectar amb el que estàs fent en aquell moment, per accedir allò que ha de tenir en compte per fer-ho, per relacionar la informació o per desconnectar-se del que estaves fent abans etc…
“Canviar de tasca no és un procés mecànic, és una activitat orgànica que consumeix temps i energia”
Una cognició saturada junt amb l’hàbit de conviure amb un excés d’informació i estímuls eviten obtenir focus, profunditzar en el que fem amb una certa facilitat. Preferim escollir una tasca més superficials enlloc d’una més exigent per l’esforç que requereix centrar-s’hi.
Perdem els recursos i la capacitat per realitzar un treball profund.
–
És un problema de primer ordre. De la mateixa forma que treballem el nostre físic al gimnàs hem de treballar la nostra ment per millorar les capacitats d’atenció i funcionament cognitiu.
Treballar per millorar el rendiment de l’atenció descarregant la nostra cognició, canviant la forma de relacionar-nos amb la tecnologia i adquirint noves practiques que repercuteixin en la nostra eficàcia personal.
Tancaré el post en la propera publicació en el blog, parlant de tot allò que podem fer i dels recursos a utilitzar per reconduir una situació descrita.
Us convido a fer-me arribar els vostres comentaris i els recursos que utilitzeu per aconseguir treballar de forma deliberada, aconseguint mantenir l’atenció. Espero el vostre comentari en el post o a través de twitter @davidtorne
