Segon escrit dedicat a la lectura de l’almanac de Naval Ravikant és l’excusa de parlar-vos d’un tema sobre el qual fa temps que penso i escric per mi en el meu diari en paper: la cerca de la felicitat.

No t’espantis i no marxis, et prometo que seran unes línies breus i raonables sobre el tema. Res de pensament màgic.

Moltes de les seves reflexions s’alineen amb les meves. Suposo que bevem de les mateixes fonts tot i viure en situacions molt diferents.

Et parlo de la felicitat com quelcom tangible, com una habilitat a desenvolupar, com un subjecte a entendre.

Tot i viure  en el món de la raó i ser un materialista, dóna-li una oportunitat al tema i diguem que et sembla.

Què és la felicitat?

La felicitat no és res extern. Per molts diners i èxit que tinguis pots continuar sentint-te desgraciat. La felicitat no la generen factors externs, no podem controlar tot el que intervé en la nostra vida.

No pots canviar el món però si la teva resposta als estímuls i en les situacions en les que et veus immers.   És per això que la felicitat ni es compra ni ve donada, és quelcom un mateix genera i que pot aprendre.

“La felicitat és una elecció i una habilitat que pots aprendre”

El primer és definir que és la felicitat. Naval ens en parla com un estat de neutralitat sorgit quan la ment deixa d’anar endavant i enrere en el temps. Deixant de banda els  la malenconia del passat i l’ansietat pels assumptes del futur.

La neutralitat és l’estat per defecte de la nostra ment. Aquell estat en el que es troben la canalla, els nens petits, els quals no han viscut el suficient per tindre un passat ni pensen en el futur, simplement viuen en el moment.

"La felicitat està estretament vinculada amb el fet de viure en el moment present" Click To Tweet

La felicitat no és ni un sentiment ni un estat permanent. Podem estar tristos, enfadats, apàtics i tornar a l’estat de neutralitat.

Una persona que ha “après a ser feliç” tornarà a aquest estat amb una major facilitat. Disposarà de recursos per adonar-se que es troba en un estat “irregular”, perjudicial, i serà capaç de reconduir la situació.

Acceptar el que no pots canviar

Davant d’una situació desagradable o problemàtica, on es generen emocions negatives, tenim tres camins possibles: Canviar-la, fugir-ne o acceptar-la.

Si no et decantes per cap de les tres opcions i continues donant voltes sobre la decisió, rumiant, preocupant-te o queixant-te, l’únic que fas és enfonsar-te en la misèria. Patir.

Des d’aquest bloc sempre he parlat del poder de l’acció com a camí de canvi. El fet de decidir canviar o construir quelcom ens converteix en algú diferent. Passem de ser d’algú que viu a remolc de les circumstancies a algú que vol i intenta canviar-les.

Però hi ha vegades que un no pot canviar certes coses. En el seu dia em van diagnosticar un acufen, i per molt que he volgut curar-lo no he pogut. Desprès de visitar metges i aprendre sobre el tema he aconseguit pal·liar-lo però encara és aquí.

"La felicitat en gran de la part ve de l'acceptació, no d'intentar canviar les condicions externes" Click To Tweet

El fet d’acceptar-ho et treu de damunt aquell sentiment de ser objecte d’una injustícia. Calma la teva ràbia i desesperació. Hi ha circumstancies que no pots canviar però potser pots millorar o aprendre a conviure d’una manera no nociva per tu.

Em va tocar acceptar-ho i aprendre a conviure amb un soroll constant a l’oïda.  

Millor tenir un ego petit

Ravikant parla de viure el moment, de tenir un ego el més petit possible i de evitar jutjar – els demés i a un mateix – com a pilars per trobar aquell estat de serenitat/neutralitat en el que reposa la felicitat.

Ego. No ets especial, no ets rellevant i el món no et deu res, ni molt menys. Trairem-nos del damunt aquesta creença. Al final, quan tu, els teus fills i els teus nets hagin mort ningú se’n recordarà de tu.

Res del que fas ni el que ets juga un paper transcendent en l’univers, el que no vol dir que no et mereixis respecte, per tant les grans pertorbacions en forma fracassos, decepcions, problemes,  també els teus èxits, tenen una importància relativa.

No et comparis ni jutgis als altres

Comparar-se és enganyar-se. Sovint és quelcom injust i fora de la realitat.

Els altres són persones que viuen/compten  amb  unes condicions i un entorn diferent al teu.

De igual manera comparar una situació amb una del passat pot ser contraproduent. Les condicions canvien, no pots pretendre reviure la mateixa situació un altre cop de la mateixa manera, potser fas el mateix però mai és repetirà el que vas viure. Ni en lo personal ni en el professional. Sempre hi ha quelcom que canvia.

De la mateixa forma el fet de jutjar de forma personal als altres projecta perjudicis – potser infundats – del grup sobre la persona. Les idees per la pertinença a un grup o només per trobar un detall que no t’agrada.

Per què parlar sobre la felicitat? Perquè és necessari. Vivim en una societat on cada cop hi ha més oportunitat i benestar, tot i així la insatisfacció no para de créixer.

Una societat cada cop més complexa i on el canvi es dona a més velocitat sembla abocar-nos a l’abisme. Hem d’aprendre a viure, el que sempre ha fet el ser humà, però ara a més necessitem ajuda. 

Necessitem saber que hem d’aprendre a viure per combatre la insatisfacció i trobar la serenitat. Trobar un sentit que complementi al benestar material. Tot això per guanyar plasticitat emocional que ens permeti sobreviure en el “nou món”.

El més sorprenent i dramàtic de tot és que llegint a Naval Ravikant, als estoics, a mestres Zen o Yuval Noah Harari un s’adona que la capacitat per obtenir aquesta serenitat/felicitat la tenim a l’abast i ni tant sols ho sospitem.

Acabo tornant-te a recomanar la lectura del Almanac de Naval Ravikant. En anglès, el pots comprar a Amazon per menys de dos euros o descarregar-te’l de forma gratuita d’aquesta web (clic aquí). 

Opt In Image
Llista privada
Els artícles directe a la teva safata d'entrada

 

Articles del blog + Newsletter amb contingut exclusiu al teu mail.

Rep l'ebook 'Els meus objectius. De la idea a la realitat' de regal per aprendre a definir les teves fites.