Aquesta entrada també està disponible en: Español
Des de fa un temps tinc autentiques dificultats per realitzar totes aquelles tasques que no són essencials en la meva vida, entre les quals es troba escriure en aquest bloc. Poc a poc he anat desvinculant-me de certes qüestions que donaven sentit a la meva activitat i a la meva vida. M’he anat ensopint i deixant de banda tot allò que no era imprescindible per tirar-la endavant.D’això et volia parlar avui. No de com de cardat estic – no ho estic tant – sinó d’allò que dona sentit a les nostres vides, de com podem construir-ho, de les diferents capes que te i de com influeix en la nostra productivitat i felicitat.
Ja saps que soc un seguidor del sistema GTD d’en David Allen. Un sistema que intenta donar resposta a com organitzar la teva activitat i entre els diferents aspectes als que donar resposta està el del llarg termini: Objectius, visió de futur i propòsit de vida.Sempre he pensat que donant resposta a aquestes qüestions hom es sentiria satisfet amb la seva vida, que em sentiria connectat amb la meva activitat, motivat.
Tinc ben coberts el propòsit i la visió. Respostes concretes per ajudar-me a posar-me en marxa cap a una vida millor… bla, bla,bla… aquí és on comencen aparèixer els primers problemes: Els objectius són la corretja de transmissió entre el projecte de vida i les accions ordinàries. Resulta que fa anys em vaig decantar per perseguir pocs objectius i de poca complexitat. En el seu dia vaig treballar en “grans” objectius fins a quedar esgotat del model. La qüestió és que la falta d’ambició s’ha traduït en una falta de motivació. Ha arribat un punt on no em motiva el que faig i és un problema. No he sabut mantindre l’equilibri entre ambició i treballar de forma mesurada perquè la meva activitat fora de la feina – projectes personals – es mengin tot el meu temps lliure i energia.
Altres activitats
Les aficions i hobbies juguen un rol fonamental en la nostra vida.El fet de passar el temps fent quelcom que ens faci sentir satisfets amb la única motivació de fer-ho ens aporta un plus. Ens ajuda a desconnectar, a trencar la rutina. El conjunt d’aquestes activitats d’acompanyament ajuda a recomposar-nos, a donar sortida a la nostra creativitat i imaginació, a completar el puzle de la nostra vida. Necessitem aficions i si pel que sigui les deixem de banda ens en ressentim. Em passa amb la lectura, les èpoques que llegeixo menys noto un buit, hi ha quelcom que em falta.
Al món hi ha altres sers humans
Sorprenen però cert. L’altre gran focus de sentit a la vida de les persones són les relacions que establim amb els altres.La meva intenció no és ficar-me a plorar sinó més aviat mostrar-te que el rol dels demès, de les connexions i interaccions que establim tenen un efecte positiu en la nostra persona.Sempre he sigut una persona que s’ha sentit més còmoda amb els ordinadors que amb les altres persones i en certa manera ha prioritzat més les activitats en solitari que amb companyia, convertint-me en algú amb un conjunt d’habilitats socials no gaire desenvolupat.Dificultats per conèixer gent i interactuar amb ells. Un altre forat negre per trobar sentit.
No soc un ermità ni un freak però tinc la sensació que és un problema cada cop més comú. Cal Newport en parla al seu llibre minimalisme digital. La gent hipoteca temps i atenció en dispositius digitals, traient-los de la interacció social, minvant la seva capacitat per connectar amb els demès i augmentant la seva ansietat.
Tenir una vida amb sentit és important, et diria que ho és tot. Hi ha una via planificada per trobar-lo. La de saber -decidir- que és important per tu a nivell professional i personal. També hi ha una forma informal a base de trobar aquelles activitat per omplir el teu temps d’oci i que un cop fetes t’adones que ha sigut quelcom satisfactori.Hi ha un sentit hard composat pel teu propòsit, per les relacions amb les persones que són realment importants a la teva vida. I també hi ha un sentit soft amb altres relacions i activitats que t’empenyen i et fan créixer.
Photo by Sasha Freemind on Unsplash
