Aquesta entrada també està disponible en: Español
Una sola cosa a la vegada. Centrar-te en una sola activitat de forma plena, per senzilla que sigui. N’ets capaç?
No, no n’ets. Potser amb una activitat, dues però no més. Vius en un món pensat per laminar la teva atenció de mil i una maneres. Un entorn ple d’elements que busquen atraure la teva atenció i capitalitzar-la.
Pot una persona enfrontar-se sol al món i nedar en contra corrent? Si. Fent una cosa cada vegada.
Però m’acabes de dir que no soc capaç de fer-ho?
I és veritat , no ho pots fer. Tard o d’hora acabaràs caient però ho pots intentar, és més ho has d’intentar. Més que al assolir la fita o al emprendre l’acció la victòria s’obté al canviar l’actitud.
No pots fer una sola cosa a la vegada perquè t’has educat en l’exercici de la multitasca de forma continuada. Va més enllà d’una qüestió de comprensió intel·lectual. Llegeixes sobre el tema i tots et diuen que millor focalitzar en una activitat a la vegada per no dispersar-te, avançant cap al teu propòsit amb consistència.
Estic segur que passes a l’acció respectant aquest principi, afrontant totes les accions una a una, capturant i deixant per desprès el que va sorgint. Ets un as de l’autogestió però hi ha alguna cosa més.
Sempre deixem la porta del darrere oberta a la interrupció
Treballar amb música o la radio de fons. Mantindre una conversa amb un company mentre se’n desenvolupa una altra a prop. Centrar-se en la pantalla del ordinador quan disposes d’una finestra al costat que t’obre a tot el moviment de la ciutat…
Capitalitzen part de la teva atenció a través del teu VAC (vista, audició i capacitat cinestèsia) i tu no hi pots fer res. La percepció del entorn i la captura d’informació en massa a través dels sentits forma part de la natura humana. És per això que és impossible fer una cosa a la vegada.
És la part implícita que no tenim en compte per considerar-la com allò que és normal i per tant amb el que no s’ha de lluitar.
No vull semblar un fanàtic del control però vull que entenguis una cosa: Quan parlem de treballar, de fer les coses, de resoldre… hi ha d’haver una voluntat intencional per part de cadascú de nosaltres.
Actuar per tal de crear les condicions que permetin el desenvolupament correcte de l’activitat.
Fa molt temps vaig escriure sobre com preparar una sessió de treball per tal de treure el màxim rendiment a aquell parell d’hores que et reserves per avançar feina o per dur a terme aquella activitat d’alta exigència.
L’escrit segueix aquest esperit, però no és ben bé el que et vull transmetre.
Portem-ho a la pràctica, una sola cosa a la vegada
Vull que treballis a baix nivell. Ni canviar hàbits ni aplicar cap tècnica , més aviat vull proposar-te un experiment per dur-lo a terme un dia a la setmana. Quan vulguis, per provar-ho i veure que passa.
Durant aquest dia et compromets a fer les coses una darrere l’altra. Una sola cosa a la vegada de forma exigent i rígida. Una sola activitat cada cop, per simple i senzilla que sigui.
- Quan treballis tria una acció i centrat en ella plenament. Sense música de fons, sense conversa, sense cap distracció. Recupera el post sobre preparar les sessions de treball i prepara el teu espai.
- Quan facis un descans dedica’t a una sola activitat. Si prens cafè pren cafè, si fas uns estiraments fes estiraments, si fas un volt fes un volt i ja esta.
- Quan mengis menja, sense mòbil, sense televisió. Si tens companyia, alterna la conversa amb la menja, dedicant-te en exclusiva a l’activitat que vagis a realitzar en aquell precís moment.
- Quan llegeixis llegeix, quan cuinis cuina, quan miris la TV, mira la TV etc…
Dedica’t a les teves activitats corrents i ordinàries d’una en una per insignificants que siguin (escriure una nota, prendre un cafè, donar un tomb)…
Si treballes en equip i no pots restringir distraccions ambientals o imposar el ritme que requereix la proba restringeix l’experiment a l’àmbit domèstic.
Si has d’alternar més d’una activitat intenta ser conscient de la transició entre una i altra, dedicant-te plenament a cadascuna d’elles.
Utilitza les tècniques per capturar tot el que es vagi presentant per deixar-ho per més tard per tal de mantenir el flux d’activitat.
Que intento amb tot això?
Educar la ment per acostumar-la a funcionar diferent, suavitzant la sensació que ens empeny fugir de la tasca actual per saciar la necessitat de fer alguna cosa més.
A dia d’avui quan dedico temps a una activitat com la lectura o l’escriptura del post setmanal continuo necessitant quelcom més. Soroll de fons, pensar en quelcom relatiu a la meva activitat… Estar perllongadament centrat en una sola activitat em generava ansietat.
En el fons es tracta del mecanisme que ens empeny a generar auto-interrupcions, a boicotejar-nos
Aquest exercici m’ajuda a suavitzar la resistència mencionada. A espaiar l’aparició d’aquesta sensació eliminant la necessitat de quelcom més o la sensació de tensió generada per la pressió de l’activitat .
Una experiència dedicada a l’observació del teu comportament i els canvis produïts a l’actuar d’una forma diferent. Pregunta’t si seria possible fer-ho amb més freqüència o fins i tot aplicar-ho cada dia, només els canvis perllongats en el temps creen hàbits i transformen la teva rutina.
Que et sembla la proposta?
