El costum de diferenciar entre els assumptes de casa i de la feina esta fortament arrelat en el nostre interior. Quan parlem de la nostra cultura de treball, una de les característiques a la que molts fan  menció és a la impermeabilitat del individu en el seu entorn professional respecte a la seva situació personal. Que els problemes generats en el pla familiar, emocional o d’altres aspectes no relacionats amb la feina no transcendeixin al pla laboral. Estar focalitzat en el pla professional.

Podríem fer el mateix símil a l’inversa. Quants de nosaltres no volem ni parlar, sobretot en els moments difícils, del que passa a la feina quan hi ha quelcom que no va bé? Busquem desconnectar, que els nostres assumptes (problemes o no) no mermin la qualitat del temps que passem amb els nostres. Tenim la sensació que si és així, el nostre paper com a pare, marit, amic … el rol que sigui … perd brillantor.

El que concebem com dos blocs diferents no és res més que una imatge fictícia. Els assumptes de les diferents àrees de la nostra vida s’entrellacen i influeixen entre ells. En el millor dels casos, quan realitzem una administració encertada – en el post no entrem a discutir com – diferents projectes, assumptes en marxa, es trauran temps els uns als altres alentint/alleugerant la seva execució.

Imatge via Sint Smeding sota llicència Creative Commons

La línea entre els temes personals i professionals >>