Imatge via Great Beyond sota llicència Creative Commons
Aquest és un blog dedicat al a la programació, i les TI aplicades al món professional. El que llegireu avui pot considerar-se un off-topic. Un post sense gaire relació amb la línia general del blog. Un apunt dedicat al món del diner, al concepte de la intel·ligència financera. Crec però, que és perfectament ubicable dins del blog. Sóm conscients del canvi continuat de la nostra societat. Anys enrere un professional treballava en dos o tres feines diferents durant tota la seva carrera, avui en dia es treballa en dues o tres empreses diferents en un sol any. La feina canvia, el nostre model productiu haurà de canviar, i la nostra forma de guanyar diners també ho haurà de fer. No podem confiar en la nostra feina com a única font d’ingressos.
Robert Kiyosaky, un empresari nord-america d’origen japonès relata en el seu llibre pare ric, pare pobre, les motivacions i el camí que ha seguit per construir la seva fortuna. Lluny de ser una biografia, el llibre planteja un conjunt de conceptes que poden servir al lector com a punt de partida per canviar d’aptitud davant del món del diner, motivant-lo per adquirir coneixement sobre diverses àrees que li permetin crear una plusvàlua sobre la base dels seus guanys.
Lectura impactant. El conjunt de conceptes que conformen l’esquema basic del llibre són exposats de manera entenedora. De fet es tracta de sentit comú adaptat al món del capital. Impossible de condensar en un post ús deixo les línies principals:
Sobre la intel·ligència financera. Quina formació has rebut sobre l’administració dels teus diners al llarg de la teva vida? Una gran majoria de la gent no en rep pràcticament cap. Ni a l’escola, ni a l’institut rep formació financera de caire obligatori. Al arribar a la vida adulta només sobreviu amb el que és estrictament necessari per gestionar el dia a dia, servint-se del seu sentit comú per prendre decisions. Si el diner és un dels aspectes de la nostra vida per què la descuidem d’aquesta manera?
La cursa de la rata. Finalitzes els teus estudis, entres en el mercat laboral, crees una família i t’endeutes. Hipoteca, préstecs, i targetes de crèdit. Quan vols donar-te’n compte, dediques una gran part del que guanyes a pagar el deute. No hi ha diners per res més, potser per estalviar una mica i per un capritx de tant en tant. Treballes per diners que permetin pagar el teu deute, per qualsevol gasto extraordinari t’has d’endeutar una mica més. Estàs ofegat. Has entrat en un circuit tancat del que no pot sortir. La cursa de la rata.
Fes que els teus diners treballin per tu. Treballar, per guanyar diners, per pagar deutes. Un cop dins d’aquest circuit no podem acumular capital que ens permeti guanyar una plusvàlua. Entenent el flux (camí) del diner, i les diferencies que hi ha entre el flux del diner dels rics i el de la resta, basat en l’adquisició d’actius -bens que ens aporten capital- enlloc de passius –bens que n’absorbeixen- podem cultivar riquesa que s’acabarà transformant en una major llibertat i una millor qualitat de vida.
En recomano la lectura pel seu contingut, però també per la seva forma. La historia inicial on explica el moment de la seva infantesa quan i com decideix treballar per guanyar la independència econòmica és un autèntic cop de puny al fetge de tots el que pertanyen al sector majoritari de la societat, acomodat i vivint el dia dia sense corre riscos financers innecessaris. Amb el subtítol El que els pares rics ensenyen als seus fills sobre el diner, i la classe mitja no, no parla sobre secrets ocults del milionaris, més aviat´de veritats que tenim davant dels ulls, i que no veiem per que girem la cara per que no ens atrevim a fer el salt. Més que un llibre sobre diners.