3 factors pel desenvolupament professional

Aquesta entrada també està disponible en: Español

Quan treballava en la redacció del meus propòsits a llarg termini, el que GTD anomena el nivell de perspectiva a 15000 metres,  va sorgir la qüestió de que havia de buscar en la meva vida professional.  És massa ambiciós, o directament absurd, pensar en definir un objectiu final pel treball de tota una vida i finalment va quedar com quelcom:

“Viure allò que faig amb passió, o com a mínim amb un interès real i sincer. Trobar una via professional que em permeti créixer en el pla intel·lectual i emocional.”

Quelcom més proper al vessant intel·lectual i emocional que a uns objectius concrets i ben definits. Quins son els factors clau que m’ajudaran a arribar-hi? A continuació faig una descripció dels incentius que mouen aquells que treballen en professions de tall creatiu, on el talent i el coneixement juguen un factor determinant, i que configuren el marc on aquest propòsit s’ha de materialitzar.

Imatge via Matt Westervelt sota llicència Creative Commons

Autonomia

El primer és aconseguir un grau d’autonomia suficient per organitzar-se un mateix i dirigir la nostra activitat. Treballem en equip en un mon sense distancies, perquè ho hem de fer en un emplaçament concret i en un lloc determinat? El fet de estar present vol dir que estigui treballant? O que estigui oferint la màxima l’entrega i implicació? La falta del control d’una feina presencial, se supera amb escreix gracies a un major grau d’implicació del individu. L’autogestió fa que hom sigui responsable del seu treball, ja sigui complint les entregues, a través de la qualitat dels lliuraments, o del factor diferenciador que ofereixi,  s’ajudarà a fomentar  confiança entre l’individu i l’equip, i entre la part contractant i el professional, reforçant la seva imatge de marca enfront la comunitat en la que desenvolupi el seu rol.

Tot això suposa un retorn en forma d’autoconfiança i la creació del marc  necessari per agafar les regnes de la nostra vida, dissenyant la nostra carrera professional i prenent una actitud proactiva davant la incertesa generada per un futur on la única constant és el canvi continuat.

Cerca del mestratge

Un altre factor per aconseguir desplegar tot el nostre potencial és la cerca del mestratge al llarg de la nostra carrera professional. Començant per la introducció del rigor en la nostra feina, la implantació  d’un pla de formació continuada que permeti cultivar els aspectes tècnics i el desenvolupament d’habilitats (skills).  Ha de donar lloc a un desplegament progressiu de la seva perícia aplicada de forma pràctica en el seu dia a dia.

Convertir-se un expert en un camp sent reconegut, o augmentant la nostra qualitat professional de forma gradual i sistemàtica bastint una infraestructura i una aptitud que ho afavoreixi. Trobar un sentit en el fet de dur a terme aquest cicle d’aprenentatge, aplicació del coneixement i  creació d’experiència que pugui ser considerada com un actiu. O si ho prefereixes aconseguir entendre el mecanisme d’esforç-recompensa.

Propòsit

La necessitat de treballar per quelcom més gran que nosaltres. Ja sigui per un objectiu a llarg plaç que ens motivi durant diferents etapes de la nostra vida, com aquell programador que acaba els seus estudis i comença en una empresa amb el somni de crear la seva pròpia, passant per abandonar la ‘seguretat’ d’una feina com a ser assalariat, a ser  freelance o creant varies start-ups fins encertar amb una idea, amb tot el que aquest camí comporta a nivell d’experiència i aprenentatge sobre gestió, comunicació o implementació d’un projecte…  Quan estàs endollat, perseguint un objectiu, els petits inconvenients que en altres contexts poden desmoralitzar  se’ls hi resta importància.

Una altra manera d’entendre aquest punt és treballar en una organització, identificant-se amb el seu propòsit i els seus valors. No cal que sigui una entitat sense ànim de lucre, hi ha empreses que poden proveir del mateix sentiment tot i que només sigui de forma transitòria. Treballar en un projecte per crear quelcom que pot resultar especialment motivador, pel grau d’innovació o per la oportunitat de desenvolupar noves habilitats pot ser el punt de connexió entre nosaltres i l’organització.  A continuació teniu 3 exemples a diferents escales (segons la dedicació):

“Un investigador, treballant en una matèria o una especialitat en concret que li permeti millora les condicions de vida, o la forma de treballa de la majoria.”

“Qualsevol que col·labori amb organitzacions sense ànim de lucre. Creu roja, caritas o qualsevol ONG ben estructurada que li permeti percebre que el seu treball (sense remunerar o no) aporti valor i confort a altres persones”

“Un evangelista tecnològic, o blogger especialitzat en qualsevol disciplina. Aquelles persones que  dediquen part del seu temps a divulgar les bondats d’una aplicació o metodología per atreure seguidors  a través de la creació de valor pels receptors en qüestió.”

Més enllà de l’entorn físic creem un entorn no tangible (emocional, intel·lectual…) que ens ajuda a expandir les nostres qualitats o els nostres defectes, aquest tres factors poden considerar-se com els eixos de coordenades d’aquest entorn (entre d’altres).  El seu desenvolupament per part de les empreses i els professionals que hi treballen poden ser el motor per motivar i incentivar, més que recompenses materials que tant bé han funcionat per a treballs de caire mecànic i repetitiu. Que n’opineu? Que és el que us mou a treballar més i millor dins la vostra organització? Quins factors inclouríeu per complementar els exposats? Us agrairia el vostre comentari, al blog o via @davidtorne