Aquesta entrada també està disponible en: Español
La setmana passada parlava de treballar en el nostre propi negoci, construir un leitmotiv i crear un camí que ens hi dugui. Donem una volta més a aquesta idea i parlem d’allò que dona sentit a la nostra vida (no us espanteu, no serà res transcendent). Molts comprem la idea que som el que fem, d’aquí el drama afegit de perdre la feina, deixem enrere un lloc de treball i una part de nosaltres mateixos. M’agradaria complementar el meu anterior post parlant de l’actitud enfront de la feina, del que hi fem fora i ens ajuda a progressar.
Imatge via Thomas Hawk sota llicència Creative Commons
Des del moment de l’elecció d’uns estudis on convertim el que ens agrada, o se’ns dona millor en aquell moment, i ho convertim en un camí d’aprenentatge primer i en una carrera professional després. Però pensar que ens encarrilem per seguir una via de progrés professional sense desviacions, ni variacions substancials és poc realista.
Les formes de fer han canviat, la forma de treballar, de relacionar-se amb l’empresa i el món laboral ja no son les mateixes que les del segle passat. Els estudis només seran una base i serà teva la responsabilitat de desenvolupar habilitats que et permetin créixer dins l’empresa i en l’àmbit personal.
Resulta inevitable que la feina transcendeixi del estrictament laboral cap a una vessant més íntima. Habilitats com dissenyar i aplicar un pla de productivitat personal, desenvolupar habilitats de comunicació, negociació i resolució de conflictes són actius que enriqueixen el nostre perfil però que a la vegada actuen com a factor transformador del nostre caràcter, o si ho prefereixes de la nostra forma de ser.
No em canso de repetir – a qui em vol escoltar – que la línea divisòria entre personal i professional ja no existeix. Els dos àmbits és comuniquen i els elements que hi actuen transcendeixen en ambdós hemisferis. D’aquí la importància de buscar formes de canalitzar l’aprenentatge de noves habilitats fora de la feina ja que el nostre rol professional pot no aportar-nos la suficient motivació per mantenir-nos dins d’un procés de canvi continuat. Busca i explota la teva passió, em refereixo a una activitat que et generi interès i la suficient curiositat per continuar aprenent. Més enllà del valor intel·lectual i pràctic, un dels beneficis que se’n desprenen és un canvi a una actitud proactiva: generant interès, convertint-lo en acció i aquesta en canvi.
En moments difícils, quan el tema professional no vagi tot el bé que hauria d’anar, o entri en una fase previsible i mecànica, et pots recolzar en aquest àrea per obtenir allò que et permet ampliar mires i desenvolupar les teves habilitats. Sentir-se realitzar incideix en el nostre estat d’ànim i en el grau d’eficiència que som capaços d’aplicar als nostres assumptes. La desmotivació genera a una falta de predisposició pels nostres temes oberts, traduïda al pla funcional en una menor focalització i intensitat a l’hora de fer. Si el desànim professional i personal es desborda i passa a altres àrees de la nostra vida podem entra en una situació de caiguda o de crash anímic i funcional.
Joshua Millburn, autor del blog TheMinimalist, comenta en un dels seus assajos la necessitat de l’individu per créixer de forma continuada del contrari és com estar mort. Radical? Pensa en la fruita exposada en un mercat, te molt bona pinta i esta en el seu punt ideal de maduresa, però al ser collida ha iniciat un procés de degradació que acabarà amb ella.
Si no mantenim un procés d’aprenentatge i evolució continuat ens estanquem i en la faceta professional quedem en una zona de penombra, passem a una posició reactiva on esperem l’oportunitat enlloc d’ajudar a generar-la.
Un altre exemple seria el del capital social, més enllà de la creació d’habilitats hem de fer valdre la qualitat del nostre treball i el ‘soroll’ que genera. Quan deixem una feina o ens reintentem professionalment no podem marxar amb les mans buides. No n’hi ha prou amb l’experiència, ens hem d’endur els contactes fets durant la nostra trajectòria, consolidar l’ acumulació de capital social que posteriorment puguem mobilitzar per altres fins, implicar-los en altres projectes. De la mateixa forma que aprenem del error i creem valor afegit en forma d’experiència, ho aconseguim ampliant la nostra malla de contactes a través dels vincles establerts amb les col·laboracions sorgides dels diferents projectes.
Si et quedes amb l’experiència de l’ús de tècniques i eines en un lloc de treball determinat, perquè no amb els contactes o amb els seguidors generats per la teva activitat durant el temps que has estat fent la teva feina?
La nostra vida professional i personal configura una xarxa on cadascun dels nostres assumptes, de les nostres àrees d’atenció, és un node interconnectat amb als demes, que de forma directa o indirecta hi influeix i interactua. No podem posar límits als conceptes ‘feina’ i ‘personal’ les línies que els marquen és desdibuixen. No estic parlant de donar més importància a unes àrees de responsabilitat més que a unes altres, emportar-se feina a casa, agafar-se uns dies lliures… parlo de mirar més enllà, d’intentar veure el conjunt per entendre els factors de creixement (o desenvolupament) personal treballen junt i s’hi ho fan amb harmonia podem aconseguir una major eficiència a l’hora de construir un perfil professional o aconseguir els nostres objectius.
Per posar-vos un exemple, que és allò de la vostra vida personal, afició o habilitat, que ha transcendit al terreny professional? Deixeu-m’ho en la zona de comentaris o a través de @davidtorne
