Aquesta entrada també està disponible en: Español
Llegint el llibre de Berto Pena, la meva primera lectura en paper sobre productivitat personal, vaig arribar a la figura del ídol com a via de dinamització davant dubtes o moments difícils.
Que faria el teu ídol? Buscar un model i preguntar-se com actuaria en una situació determinada per desencallar-la i continuar endavant.
Un model de pot suposar un suport en determinats moments, però vull anar una mica més enllà i convertir-lo en quelcom funcional per implantar pautes de comportament. Utilitzar-lo per implantar hàbits!
Qui triar?
De ben segur que tens els teus propis referents, els teus propis herois. Soc afeccionat a la literatura relativa al mon de l’empresa, però el subgènere de les biografies mai m’ha enganxat el suficient per dedicar-hi una atenció més enllà d’una lectura molt puntual. Empresaris, emprenedors, innovadors… gent que ens enlluerna gracies al que fa i com ho fa.
En cert punt de la seva biografia, o en el material addicional que cerquis, trobaràs com treballa o com s’han format les seves fixacions per alguna faceta concreta de la seva feina. Llegint la biografia de Steve Jobs vaig sentir-me fascinat per la importància que donava al detallisme i el gust per l’acabat, així com la raons que ho fonamentaven.
Inspiració i exemple. Guanyar en convicció per tal de reafirmar comportaments a través del exemple d’una figura amb autoritat.
No fa falta que siguin grans figures que hagin assolit reconeixement públic, algun dels teus pares, un parent, un amic… Captivar no és un monopoli de grans figures i grans gestes, la forma de ser, la proximitat, la influencia en el nostre desenvolupament son factors suficients per convertir-se en un referent.
Conèixer en primera persona reforça la faceta emocional, ens permet una major empatia amb el personatge i tenir accés de primera mà a la seva forma d’actuar.
Si no hi ha ningú, o prefereixes una alternativa més impersonal, el model a seguir pots ser tu. No busqueu un gir cap a l’autoajuda, ni a res new age, em refereixo a crear una visió de nosaltres mateixos a la que recórrer cada cop que generem una situació de dubte, o de fricció productiva. Aquest jo alternatiu farà sempre el més apropiat en cada situació, com a mínim intentarà donar una resposta més raonada i equilibrada que les que dones quan estàs ‘on-motion’.
Un jo actual pot ser poc creïble com a model. Pensa en un jo a 10 o 15 anys vista, que ha guanyat en eficiència i en convicció.
Com fer-ho?
Es tracta d’un conjunt de passos a utilitzar per reconduir una situació que s’ha sortit de mare, o que creus que no pots afrontar amb garanties
El primer pas és ser capaços d’identificar el problema, agafant una distancia de la situació per no ser arrossegats per ella. En segon lloc generem creem una pausa per assossegar-nos si és necessari, i carreguem el programa d’acció…
Si és una situació complexa posem el nostre heroi en context, dins el mateix context amb el que hem generat el problema per dilucidar com actuaria ell. La solució no va més enllà de crear una parada aconseguint marge per assentar una breu reflexió en calma i d’aplicar un conjunt de passos simples per a desencallar i continuar endavant.
M’és útil a la feina per replantejar problemes que s’acaben enquistant a causa d’un mal plantejament, o una mala especificació. En el pla personal ho he utilitzat des d’una vessant més analítica, per veure els errors comesos en el tracte amb algú. En aquest cas costa donar el pas d’identificar correctament el problema, de forma desapassionada per ser el més assertiu possible en la resposta.
En situacions simples com rebutjar un cigarret, decidir-te a anar o no al gimnàs, plantejar un problema al teu cap… per fer-ho només cal calma i generar una imatge mental del que cal fer i donar la resposta. Per donar veracitat genero una imatge mental de com aniria la situació, i em limito a la reproduir-la. El fet de ser situacions negligibles fa que sigui senzill i poc costos tirar-les endavant amb poca exigència.
El valor es genera per l’acumulació de decisions correctes al teu favor. La repetició en l’actuació et reforça davant una nova situació similar, t’allunya progressivament del teu anterior hàbit i comença a fonamentar-ne un de nou.
En certa forma és una manera de despersonalitzar el conflicte i mirar-ho des de la distancia. Mantens el context però ets capaç de generar una resposta en fred i no deixar-te arrossegar per les circumstancies. Es poc ortodox, però un recurs efectiu per maniobrar en carrerons sense sortida, reconduint situacions sense caure en la frustració.
Imatge via The Uprooted Photographer sota llicència Creative Commons
