Aquesta entrada també està disponible en: Español
Comença la teva jornada, estàs davant de la teva llista de pròximes accions i saps el que has de fer: Avui et toca començar per una labor de gran exigència, d’aquelles que requereix concentració i una inversió en temps no menor a dues hores.
La primera hora del matí és quan estàs en millors condicions per dur-la terme però tot i així dubtes. Saps el que has de fer però hi ha quelcom que et tira enrere.
No se si és la falta de recompensa immediata, l’absencia de motivació o la intimidació que et provoca però et dius a tu mateix que potser millor començar per alguna acció menor que et puguis treure de sobre fàcilment i després ja tornaràs al plat principal del menú.
Ens passa a tots. És humà. Prioritzem el més immediat – tancar assumptes – enlloc de demorar la recompensa per obtenir un guany major. Sense adonar-nos-en deixem de fer el que hem de fer per realitzar una activitat menor que ens manté ocupats i genera la sensació de “progrés”.
Mantenir-se ocupat és una forma subtil de procrastinar Share on X
Ser conscient del problema
El primer pas per combatre un problema és adonar-se que el tens i admetre-ho. Així ho fem a les reunions de procrastinitzadors anònims. “El meu nom és David i demoro les meves responsabilitats”…
Procastinar. Perquè caiem en el parany
Les revisions diària i setmanal són molt útils per ser conscients de en que no avancem. Al revisar la teva activitat t’adonaràs que hi ha assumptes que és mantenen en la teva llista de projectes o de pròximes accions durant dies o setmanes.
És una situació que ens genera frustració. Si hi sumem una data límit es un generador d’estrès.
Procrastinar és molt humà
Al parlar de productivitat personal des de el blog dona la sensació que per cada problema hi ha una solució i que aquesta ha de ser definitiva. Un cop aplicada, si es fa bé, el problema desapareixerà. No és així.
Per mi el fet de fer quelcom més fàcil enlloc de quelcom més important i exigent és un problema recurrent. Soc conscient que el tinc, l’identifico quan succeeix, aplico alguna de les solucions que plantejo al final del post i aconsegueixo fer el que he de fer.
Però a vegades hi torno a caure. Arribo a un punt complicat en l’execució d’un projecte personal – un d’aquells sense dates d’entrega – allí em quedo, clavat i sense avançar. Frustració, tristesa i la mateixa historia de sempre.
“Saber identificar la situació, prendre distancia, plantejar una sortida i si no funciona tornar-ho a intentar”
Cada situació té una solució, una sortida. Cada vegada que es plantegi el problema serà una situació diferent a l’anterior. No cal desesperar ni muntar un drama. Es tracta de mantenir la serenitat i veure quin és el recurs més adequat per sortir de la crisi. Quina solució li puc donar?
Els teus recursos
Quan parlo de “els teus recursos” em refereixo a aquest grup de tècniques i trucs que acaba apareixent sempre quan es parla de com combatre la procrastinización.
El que escriu te’ls repeteix cada vegada. Ho faig perquè una cosa és posar els ingredients i l’altra cuinar. Em refereixo a posar-los en pràctica i veure com s’acomoden a la teva realitat. Què passa si algun no em funciona? Doncs prova amb el següent.
Segons la situació, el problema o el moment pots decantar-te per una o altra resposta (o per una combinació de varis).
Els recursos de sempre
Dividir les grans tasques. Més enllà de separar en parts més petites el que s’ha de fer, començaria per separar la preparació i l’execució. Recopilar tot el que necessites abans de començar a treballar i fixar fites intermèdies dins la tasca abans de començar-la. Cada cop que s’assoleixi una fita para per fer una pausa.
Bloquejar temps. Fixa’t un dia i una hora per treballar en aquell assumpte tant complex. Treballa de forma deliberada. Reserva’t una o dues hores per treballar-hi sense cap mena d’interrupció.
Dedicar moments concrets a un tipus de tasques concretes. A major exigència major nivell d’energia. El moment de la teva jornada en què estiguis més despert i àgil aquest és el “quan” pels assumptes clau.
GTD. Una forma sistèmica de treballar
Getting Things Done (GTD) m’ha obligat a adoptar una forma sistèmica de treballar. Em refereixo a treballar per context. Treballes en una sub-llista d’accions vinculades a un recurs i no la deixes fins a esgotar les accions.
L’elecció de la primera acció de la meva jornada la va realitzar en base als criteris d’energia. El primer context és aquell que conté l’acció més exigent.
Qui em veuen davant d’aquest segment de la cistella de pròximes accions no tinc més remei que empassar-me el gripau. Puc fer la resta d’accions que poblen aquesta breu llista però la meva ment no té on fugir. Es el que he de fer.
–
I tot i així els contextos no em salven de caure en les meves pròpies trampes però almenys sé que quan succeeix estic sent deshonest amb mi mateix. Sé que he de prendre distància, plantejar una resposta a la meva trampa i tornar a l’important.
Photo by Vance Osterhout on Unsplash
