Aquesta entrada també està disponible en: Español

Connectar de veritat amb altres persones. No només connectar.

El món d’avui en dia és cada vegada més eficient.

Sense barreres i sense friccions. Ho podem tot però paguem un cost. L’eficiència està per damunt del benestar.

En l’anterior post parlàvem de com ens comuniquem en un mon amb connexió permanent i amb la possibilitat d’accedir a tothom, a tot hora, sense cap inconvenient.

Cada connexió amb algú de la nostra xarxa ja no és una oportunitat, s’està convertint en un inconvenient. Un autèntic problema.

El món d’avui en dia és cada cop menys eficaç pel que fa a qualitat de vida i la millora de la nostra condició humana.

En les següents línies comentem el problema i esbossem una proposta d’acció per intentar millorar-ho. Crear una bombolla de comunicació de qualitat, un espai personal de contacte, més humà, més racional.

Comencem recapitulant els punts exposats en el post anterior:

El primer a entendre és que es tracta d’una anomalia. Funcionar d’aquesta manera no és normal.

El segon és que es tracta d’un problema col·lectiu. No és només problema de com gestiones les teves comunicacions, si decideixes fer-ho diferent però la resta de la teva xarxa ho continua fent de la mateixa manera no hi ha millora.

Per acabar, potser no solucionaràs el problema de forma global però pots actuar en local, creant un comunicació de qualitat amb gent del teu nucli més proper.

Ser conscient de la no normalitat

Usar la comunicació asíncrona – mail, missatgeria instantània – tal i com la usem no és una situació normal. Puc veure perquè al meu voltant tinc persones que em fan reflexionar sobre el tema i percebre-ho com a problema, perquè als meus quaranta i escaig anys encara recordo quan no vivíem així.

El més habitual és no qüestionar-nos com funcionem i com treballem. La nostra vida ja és prou complicada per preocupar-nos de problemes “menors”. No hi ha espai per la reflexió en general ni per aquests temes en particular.

Pensa en una persona jove, un nadiu digital, que des de sempre ha viscut així. Està totalment immers  en el món de la missatgeria instantània, les xarxes socials i altres formes que tu i jo – els sèniors – no podem ni imaginar. Creus que percep això com un problema? Per ells no és una nova normalitat, és la seva vida.

“La primera fita és ser-ne conscient. És un problema”

Ser-ne conscient crea l’inquietud, la necessitat de saber-ne més, de voler canviar les coses, de passar a l’acció. Però com?

Que és el que no faria

La desconnexió no arregla a res. El fet de deixar les aplicacions de missatgeria o d’usar el correu electrònic em sembla un error.

Fer-ho vol dir deixar de banda la teva xarxa de contactes, o expressant-ho d’una altra manera ficar-los-hi les coses difícils per connectar amb tu.

Canviar els hàbits dels demes, en especial de la teva xarxa de contactes, és desaconsellable. Voler convèncer als demes et converteix en el raret del grup. La gent no vol que la importunin de forma continua. Comentar si, emprenyar no.

“La repetició constant o pressionar al personal per que canviïn els seus hàbits quan no hi tenen cap interès, no mola!”

En ambdós casos el resultat obtingut pot ser contraproduent. Ni volem perdre oportunitats ni connexions amb els nostres contactes habituals.

Connectar de veritat

El cara a cara, la conversa amb algú amb qui no tens confiança, te un punt intimidador. Aquesta fricció, abans assumible, resulta clau per deixar de banda la possibilitat de parlar en directe i amagar-nos darrere un missatge.

No arreglaràs el problema però tens la capacitat de crear un espai de qualitat, on les connexions asíncrones són substituïdes pel cara a cara.

Comunicació de qualitat, humana, amb la que et podràs obtenir un feedback del bo i sobretot, sentir-te millor.

No et donaré receptes màgiques, només preguntes que t’incitin a l’acció:

  • Trobar un petit nucli de persones i activitats amb les que et puguis comunicar en persona, ja sigui cara a cara o amb una trucada de  telèfon.
  • Hi ha parents i amics que estaran encantats de tenir un contacte més estret i personal amb tu. Pots convidar-los a trucar-te a una hora determinada enlloc d’enviar-te un whatsapp?
  • Pots solucionar determinades qüestions de la teva feina amb una conversa i no amb un mail? Aquells assumptes que requereixen la intervenció de més de dues persones i que es tradueixen amb una cadena interminable de mails per polir detalls. Pots acabar-ho amb una conversa?
  • Els teus companys, clients, amics, entenen que no pots respondre a l’acte els teus whatsapp? Que passaria si decidís respondre’ls tots cada dia a una hora concreta? (30-60 minuts a contestar comunicacions, també email i tornar trucades).

Crear una bombolla de comunicació de qualitat a casa i a la feina. Tria les situacions i persones més adequades per tenir un espai de normalitat, de comunicació cara a cara.

És evident que no pots establir connexions de qualitat amb cada persona de la teva xarxa de contactes. L’important és fer-ho amb els més significatius. Començar per algun lloc i anar ampliant aquesta bombolla. Ser tu qui mana i dirigeix sense deixar-te arrossegar per la dinàmica de missatges constants i sense sentit.

Has intentat implementar quelcom similar? T’ha funcionat? No ho veus clar? Què tal si em deixes el teu comentari i ho discutim?

Photo by Etienne Boulanger on Unsplash

Photo by Christin Hume on Unsplash