Aquesta entrada també està disponible en: Español
Tremenda la idea de xarxes socials. Crear un vincle amb la gent pròxima amb tu, ja siguin amics, familiars, o contactes professionals reduint la distancia a zero. Però a dia d’avui com mantenir una relació saludable amb les xarxes?
Tremenda també la forma com s’ha pervertit la idea, convertint-les en plataformes de difusió de cinisme, crispació i desinformació.
Com ser eficaç a les xarxes socials? Com utilitzar-les sense perdre el senderi o acabar intoxicat?
Quins dies aquells en que em dedicava a escriure sobre com utilitzar-les de forma productiva. Fer més i millor, també en l’entramat del 2.0. Però tot això s’ha acabat. Fa molt temps que la meva actitud va canviar, primer prenent una certa distancia i amb bona voluntat intentant compartir “coses útils”, després plantejar-me abandonar-les i últimament tornant a aquelles que em donen quelcom satisfactori a canvi.
Una bogeria.
T’explico la meva historia, sobre el “com” i el “perquè” de la meva presencia a les xarxes socials. Un com i un perquè per ser “eficaç” i no acabar esquitxat amb l’agror del mitja o no acabar-hi enganxat.
Abandonar les xarxes però amb cap
Soc dèbil i permeable. Cada cop que entro en un d’aquests serveis socials el problema és sortir-ne, per no parlar de com t’acabes carregant de mal humor i altres emocions negatives.
També soc permeable al pensament fort. Gent com Carl Newport a través del seu llibre Minimalisme digital va iniciar la suggestió per donar un pas endavant i decidir-me abandonar-les. Una idea abonada amb noticies de negligències a l’hora de protegir les dades dels usuaris i del seu ús poc ètic van convertir l’idea en una opció real.
El detonant va ser l’exemple del meu company Jeroen Sangers. En Jeroen – autor del blog el Canasto y el podcast kenso – va abandonar instagram a causa de la falta d’ètica de Meta amb la venda de dades a tercers. No hi ha com l’exemple d’algú a qui admires per donar-te l’empenta final. Vaig deixar instagram i facebook però cometent un error. En Jeroen va deixar actiu el seu compte amb una única foto per reservar el seu nom d’usuari, jo el vaig esborrar.
“Si abandones una xarxa, deixa d’utilitzar-la però conserva el teu nom d’usuari”
No ho vaig fer bé i ara hi ha un altre David Torné ocupant el meu usuari a instagram.
Més enllà de les anècdotes, la teva forma d’usar les xarxes són una forma de votar. Mostrar la teva disconformitat amb les seves decisions o fins i tot restringir l’ús o abandonar el servei són opcions a la teva mà per fer que les coses canviïn.
Com mantenir una relació saludable amb les xarxes
En aquell moment continuava a LinkedIn i sobre tot a Twitter.
Twitter és el centre de la meva presencia a les xarxes socials i m’atreviria a dir que també a internet, però és la meva major font de problemes. Diguem que hi mantenia una relació poc saludable, bàsicament es tractava d’un consum obsessiu i continuat
Per intentar mantenir millorar la relació vaig desinstal·lar l’app del telèfon i em vaig comprometre a utilitzar-la només en versió escriptori. Alguna vegada entro a través del navegador del mòbil però les friccions són suficients per no fer-ho de forma continuada.
“Utilitza les xarxes socials només des de l’escriptori, si ho fas des del mòbil ho convertiràs en una addicció”
Per acabar de reconduir la situació em vaig imposar períodes de descans obligatoris. Un dia a la setmana + un període d’un mes de “vacances” per desintoxicar-me. Em recorda que puc viure sense aquest element en la meva vida, per no parlar del descans cognitiu que suposa.
Ser social de veritat
El segon problema era el de l’agror. Les xarxes canvien la teva forma d’actuar, et polaritzen, extremen les teves respostes, en certa forma et deshumanitzen. Com podia no ser part d’això? Com podia deixar de fer la bola més grossa? La solució que hi vaig trobar va ser en intentar pensar sempre en els altres usuaris com a persones. Persones reals a les que tens davant, cara a cara. Què els hi diries? Com els hi diries? Molts dels problemes en l’ús venen de la sensació d’impunitat. Al no tractar-se d’un contacte en persona – de fet tampoc veurem mai a l’altre- creiem que no ens passarà res si creuem alguna línia vermella.
Marca unes normes d’etiqueta a seguir. Donar-li una volta a l’anterior punt. Bàsicament t’estic dient “Tractar a les demes persones de la mateixa manera com voldries que et tractessin a tu” o com a mínim “No tractis als demes com no voldries que et tractessin a tu”. El problema de l’agror continuarà però tu no en seràs part.
“Tracta els altres usuaris com si fossin coneguts amb els que tractes habitualment”
Per tancar el tema soc partidari de fer ús de les opcions de silenciar i bloquejar si una conversa o relació es descontrola. No tinc perquè aguantar que em llencin brossa i tu tampoc.
Resulta un retrat bastant fosc i depriment de les xarxes. Perquè les continues utilitzant? Doncs perquè m’aporten molt més del que em prenen. Per mi el màxim exponent és haver convertit contactes en amics. De la xarxa a un esdeveniment o un cara a cara i d’aquí a construir una relació. És el poder de la xarxa social, el de reduir distancia i posar en contacte gent amb els mateixos interessos. Això m’enamora.
Foto de Karsten Winegeart en Unsplash
