Aquesta entrada també està disponible en: Español
Acabo de tornar de vacances i us he de confessar que m’ha sorprès la meva capacitat per desconnectar. He deixat de pensar en tots aquells problemes ordinaris, en aquell soroll que ocupa la meva rutina i no em deixa fixar-me en qüestions de més profunditat. On he d’anar i com puc centrar els meus esforços per arribar-hi. Parlo del eix vertical de GTD, els horitzons de perspectiva, i de com passar de ser un microgestor a un comandant en cap.
Imatge via C. G. P. Grey sota llicència Creative Commons
Un microgestor és aquell que ha aconseguit un cert èxit a l’hora de gestionar la seva activitat diària, les seves tasques i projectes. No es deixa endur per la situació, superant els oblits i els imprevistos, pot presumir de portar al dia la seva agenda i de fer front amb eficiència les seves responsabilitats. Fixeu-vos en els tres conceptes que es van repetint: tasques, projectes, responsabilitats. De la pista d’aterratge fins als 6000 metres. El microgestor és eficient amb el que te davant però descuida el seu pla estratègic a llarg termini.
El comandant en cap aconsegueix ubicar objectius racionals als nivells superiors de perspectiva, des de macar-se objectius a 1 o 2 anys a organitzar una visió de futur a 5 anys vista, o més. És una persona que ha aconseguit descobrir els seus valors i els ha interioritzat, o que com a mínim te present una sèrie de pautes que estan d’acord amb la seva forma de ser, utilitzant-les a l’hora de prendre decisions. Estem parlant d’un superheroi de la productivitat personal.
Com comenta David Allen en el seu llibre Haz que funcione, no són estats on hom pugui romandre de forma permanent. Son moments de gracia, tant un com l’altre, en que som capaços d’entrar-hi segons les nostres necessitats i la nostra habilitat a l’hora d’implementar GTD. En certes ocasions haurem de rebaixar el nostre nivell d’atenció i convertir-nos en microgestors per fer front a un allau d’imprevistos, per posar en marxa un nou projecte o per ordenar i arrencar la nostra activitat quan tornem de vacances. Altres cops haurem d’aclarir el nostre la nostra ment, deixant de costat el soroll de la rutina, per prendre decisions davant d’un problema o una oportunitat, que ens pot fer modificar substancialment el nostre estil de vida.
Els dos estats conviuen i han de mantenir un equilibri. La qüestió és com saltar de la microgestió a la comandància dels nostres assumptes? No estic parlant de convertir-me en un especialista de la nit al dia, però hi ha una sèrie de coses que quan hi treballo encara grinyolen:
- Com compaginar de forma eficient (sense que s’interfereixin) varis objectius de diverses àrees de responsabilitat? A l’hora de marcar-nos objectius hem de tenir en compte que els de la nostra vida professional han de conviure amb els de la nostra vida personal. Tot i semblar inconnexos es reparteixen el nostre temps i la nostra atenció. També és extrapolable als diferents objectius professionals.
- Com dissenyar una visió a 5 anys? Com crear un estil de vida? Puc variar la meva forma de treballar, seleccionar uns objectius a dos anys vista, però quelcom diferent és coordinar àrees de responsabilitat i objectius per crear una visió del meu futur. Fer que tots els nivells de GTD – de la meva activitat- treballin per obtenir quelcom proper a aquesta visió.
- Com conèixer quins son els nostres valors i utilitzar-los en la presa de decisions? Comento en el post que podem redactar una llista de pautes que defineixin la nostra forma de ser, o com voldríem ser, a forma de guia en el moment de prendre decisions. Però realment es tracta dels nostres valors? Per mi els meus valors son allò que em guia, allò que em condiciona a l’hora d’actuar. N’hi ha que son visibles i n’hi ha que no ho son simplement perquè no hi he caigut, no son tant evidents i afecten de igual manera la meva forma de ser i fer.
Són temes d’una complexitat que va més enllà que organitzar unes llistes d’accions i fer que treballin amb certa sincronia. Davant meu veig una feina d’anys, però tot gran camí comença amb una petita passa.
Et convido a donar resposta a les tres preguntes que he formulat, estic segur que puc aprendre molt de la teva manera de veure les coses. Sempre hi ha aquella opinió o aquell detall a l’hora de fer les coses que fa saltar una espurna a l’altra persona, adonant-se de quelcom que ha passat per alt. Deixa el teu comentari.
Per parlar sobre productivitat, et deixo el meu compte de twitter @davidtorne
