Aquesta entrada també està disponible en: Español
Amb aquest post poso punt i final a la 8a temporada del blog.
M’agradaria fer un exercici de sinceritat amb tu que llegeixes habitualment el que publico. Aquest any m’he anat distanciant del blog. La periodicitat de publicació ha baixat, les temàtiques han canviat i ja no hi ha l’entusiasme que hi havia en un principi.
L’emoció s’ha convertit en costum, cosa que no és dolenta si es mante el vincle amb el que es publica.
El centre de gravetat s’ha mogut de GTD i la productivitat a altres temes com l’eficàcia personal i la gestió de l’atenció. En com funcionar millor davant dels problemes que se’m plantegen i en treballar de forma deliberada.
El propòsit en la reducció de la periodicitat en la publicació era donar-me més marge per fer millors post, més amplis, més complerts i n’han sortit alguns que han estat a l’altura del que jo esperava, tot i que també s’han publicat textos més rutinaris i convencionals.
A vegades em pregunto el perquè del blog i si no l’hauria de tancar invertint el temps en quelcom més útil. Però la qüestió és que m’agrada escriure sobre això, em sembla que ho faria encara que no em llegís ningú.
Cada any, abans d’anar-me’n de vacances penso en donar-li un bou aire al blog. Avui em conformo en ordenar-lo una mica.
Que he descobert aquest any
Em quedo amb dos grans troballes que m’han enriquit i fins i tot millorat la meva vida. La primera ha sigut conèixer a Cal Newport a través del seu blog i el seu llibre Deep Work.
Feia anys que parlava dels efectes perniciosos de la tecnologia sobre la nostra productivitat. Havia llegit coses sobre el tema però mai havia experimentat una connexió tan bestial com al llegir al senyor Newport.
“És exactament això el que volia expressar i no sabia com” o no sabia com portar-ho al nivell que ho porta ell. Una capacitat per comunicar que jo (encara) no tinc.
El vaig descobrir gracies al podcast Zetatesters, el meu segon gran descobriment. Un grup de sonats que parlen de temes de desenvolupament personal sense petulància, amb molt d’humor i amb un llenguatge a l’abast de tothom.
M’acompanyen en les meves sessions de gimnàs, donant-me un munt de noves idees i bons moment.
Que m’emporto d’aquest curs
Tanco el post amb un repàs als canvis més destacats i als textos on els he intentat explicar amb detall.
No deixar assumptes inacabats per no desaprofitar energia. No desaprofitar la meva atenció ni dividir l’energia entre varis assumptes de forma innecessària. S’ha acabat deixar que proliferin petits projectes sense control a la meva llista de pendents, ni de procrastinar una acció costosa obrint un altre front amb activitats més agradables.
La dedicació a acabar les coses o simplement a tancar-les m’ha ajudat a obtenir millors resultats.
Sessions de treball deliberat. El fet de preparar sessions de treball, entregar-me sense caure en petites interrupcions i repetir-ho de forma regular és una millora qualitativa important. L’atenció és un muscul a entrenar i el fet de persistir m’ha aportat majors capacitats per focalitzar.
Perquè em costa tant treballar en profunditat
Com educar per treballar en profunditat
Llista d’objectius. Ha sigut la meva forma donar resposta a la falta de dedicació als meus projectes importants. Un simple procediment em permet augmentar la densitat d’activitats rellevants en les meves llistes i no abandonar els projectes de llarga duració. Un detall burocràtic ha enriquit el meu sistema.
La llista d’objectius. El suport per obtenir resultats rellevants
–
M’agafo unes setmanes de vacances però tornaré a començaments de setembre. Espero que tingueu ganes de continuar-me llegint.
Gracies a tots
