Aquesta entrada també està disponible en: Español
No es para de parlar de les intel·ligències artificials generatives i de com ho canviaran tot. Em desperta un gran interès, com algú preocupat per la productivitat personal i com a professional que anticipa un canvi apunt de reconfigurar el seu món.
He decidit escriure un post parlant de l’AI. De com entrarà a la nostra vida a través de les eines utilitzades dia a dia a perquè acabarà destruint llocs de treball i que podem fer per començar-nos a adaptar a aquest nou món.
En definitiva cerco un perquè, intento digerir tot el llegit en les últimes setmanes i aportar una miqueta de llum per calmar la inquietud i la incertesa generada pel fenomen.
Productivitat personal i AI
A nivell personal significarà un boom. Veig la AI generativa com ficar la llavor i recollir la collita. Escrivint un “prompt”, un petit text descriptiu suficientment èxplicit podràs generar un text d’un email, d’un article per la teva pàgina o una imatge/vídeo d’alta qualitat.
No tant sols tasques senzilles, també més explicites com obtenir peces de codi per completar una app o fins i tot apps completes, en un principi senzilles però només és un punt de partida.
No és qüestió d’imaginar, tot això ja és aquí. El següent pas és veure com les eines es van integrant als entorns de treball ja existents, les suites d’ofimàtica com Microsoft Office o els IDE de programació com Visual Studio.
“Totes les tasques cognitivament pesades i repetitives serà substituïdes per processos d’AI permetent a l’individu centrar-se en qüestions més importants.”
En teoria ens dona la oportunitat de deixar de banda la repetició per centrar-nos en la creativitat.
Et deixo el link de future tools (https://www.futuretools.io/) un buscador de AI per si vols començar a trastejar amb tot el que et poden oferir aquest tipus d’eines.
Automatització i productivitat
Tot sona fantàstic fins arribar a com l’automatització destruirà llocs de treball. Intentaré explicar-t’ho el millor que pugui.
L’automatització de les tasques porta a l’abaratiment de costos i a un augment de qualitat i -si hi ha competència – de preus.
Per exemple, la roba teixida a mà tenia un cost prohibitiu però amb l’arribada de telers automatitzats es va rebaixar el cost.
Si una peça valia 1000 euros ni tant sols et planteges comprar-la. Al automatitzar la producció el preu baixa a 100 euros i en pots comprar per tu i per la teva família. Hi ha una explosió de la demanda perquè els productes són millors i més barats.
Si el preu d’una peça de roba baixa a 10 euros ja no mires el preu tant sols compres tota la que necessites, potser més i tot.
Curiosament els llocs de treball no es redueixen sinó que augmenten a causa de l’explosió de demanda. S’han de contractar més treballadors per realitzar les tasques que no estan automatitzades.
La productivitat continua augmentant i el preu continua baixant, per exemple a un euro la peça. Ja no importa la quantitat, el consumidor mira la qualitat, la diversitat, la diferenciació… És en aquest moment quan la demanda es satura i no puja tant ràpid com abans.
Però la productivitat continua pujant i es continuen eliminat labors realitzades per humans. És en aquest moment quan es comencen a destruir llocs de treball, reduint-ne el nombre total de la industria.
En alguns sectors, com el de la comptabilitat, quan van aparèixer els ordinadors i les fulles de càlcul, els llocs de treball van continuar augmentant. Va arribar la automatització, es van reduir costos però hi havia una demanda oculta de comptabilitat – necessitat de control financer sobre l’empresa – que va suposar un augment dels llocs de treball total.
Es van eliminar les tasques més repetitives i avorrides, i els contables es van quedar realitzant les més interessants.
Por a no ser necessari
Un món més automatitzat és un món millor. Però un món millor potser no et necessiti o com a mínim no en el rol que exerceixis ara.
Una de les qüestions preocupants és a quina velocitat arribarà el “clic”. Quan la AI estarà en disposició de substituir-te?
En primer lloc ha d’arribar una IAD (Intel·ligència Artificial Dèbil), una IA capaç de ser entrenada per fer una tasca especifica millor que el ser humà.
Els mercats de prediccions fixaven aquesta fita pel 2040 però desprès del boom actual s’ha anticipat a 2027, i l’arribada de la IAG (Intel·ligència Artificial General) capaç de fer qualsevol cosa que fa un humà, inclòs millorar-se a ella mateixa queda per 3 anys desprès.
Què ens queda als humans? Els computadors i el software han automatitzat les tasques rutinàries i les maquines gran part de les físiques. La IA coparà gran part de les tasques cognitives.
Sempre hi ha hagut innovació, automatització i reducció de llocs de treball en la industria a canvi de crear nous rols, potser més qualificats però nous rols i nous llocs de treball al cap i a la fi.
Ara sembla que l’AI ho coparà tot i que a llarg termini no deixarà res per nosaltres, des del treballador a la cadena de muntatge fins al programador, tots en notarem l’efecte.
Hi ha un contrapunt però, un raonament que posa en dubte aquest futur implacable. A dia d’avui desconeixem el perquè de la consciencia. No sabem perquè existeix ni com funciona. És possible, doncs, replicar-la de forma artificial?
I el més rellevant, és necessari per crear una IAG? Aquesta és la qüestió.
En la meva opinió. El futur – com a mínim immediat- pot ser un conjunt de IA dèbils que treballin conjuntament però una IAG queda lluny.
La fita pels professionals serà aprendre a treballar fent ús d’aquestes IA amb propòsit específic.
Ser un centaure, ser un humà que treballa amb la AI
Les màquines són especialistes i els humans generalistes. Com he comentat, les IA automatitzaran les tasques secundaries de les nostres professions deixant per les persones les més importants.
Si em preguntes el que penso fer a curt termini és aprendre a treballar amb les AI generatives. Acostumar-se a tractar amb ChatGPT i pivotar entre la infinitat d’eines que van apareixen.
És d’esperar que es destrueixin llocs de treball però que també sorgeixin nous rols. Noves necessitats, per exemple especialistes en “parlar amb les màquines”, dinamitzadors de les relacions entre l’individu i la IA…
–
Quan penso en IA no puc deixar de pensar en un món millor, en una vida millor per tots nosaltres. Més productivitat menys carrega de treball. Un nou món amb nous rols, noves professions, nous horitzons.
–
Aquest article és bassa en les publicacions “¿Quanto nos va a quitar el empleo la inteligencia artificial?” i “Centauros” de la newsletter Suma positiva de Samuel Gil
Foto de Mojahid Mottakin en Unsplash
Foto de Michael Dziedzic en Unsplash
