Autocontrol, el teu pla llarg termini

Un dels nostres punts febles quan intentem fer més i millor és el control a exercir sobre un mateix. Resulta inevitable un moment de debilitat consultant el mail o concedint-te un descans quan no toca. El problema és si això només és un inici, si va a més i s’acaba convertint en una via d’aigua que va omplint i enfonsant el teu bot de tranquil·litat.

Les següents línies parlen de l’autocontrol plantejat amb un plantejament a mig-llarg termini per atenuar els factors que dinamiten el nostre flow, passant pàgina dels pedaços als que recorrem per superar els constants moments de debilitat.

Imatge via AK_74 sota llicència Creative Commons

La utilitat del mètode

És una convicció desenvolupada  al llarg dels anys que les coses que puguis fer de forma aïllada no milloren substancialment la teva productivitat. Algunes milloraran certs aspectes, però si vols augmentar el teu grau d’eficiència i allunyar-te del estrès necessites un mètode de treball que coordini els engranatges i potencií els petits canvis convertint-los en un gran salt.

Un mètode representa una forma preestablerta de treballar a la qual et pots agafar en moments de dubte. Si hi ha una interrupció, o tinc ganes de fer quelcom que em recomana GTD que faci? Ho anoto en un  paper i ho envio a la meva safata d’entrada… posteriorment ja decidiré com ho integro en el meu sistema d’activitat, però ara he de continuar amb el que feia.

Pots dir-me que això costa més del que sembla, però pensa un moment: El mètode ens porta a actuar sempre de la mateixa manera, genera repetició, aquesta repetició genera un hàbit el qual venç la resistència inicial. Finalment fer el que has de fer es converteix en quelcom ordinari perquè ja no es tracta de res traumàtic, si no de quelcom preestablert on no hi ha cap decisió  incomoda a prendre.

El teu caràcter entra en joc

Dins dels imprevistos existeix una tipologia que mereix una especial consideració, aquells que impliquen una petició d’una altra persona. Ja sigui client, company o cap, una petició que trenqui el teu pla de treball diari mai serà considerada com el checking del email o un altre procés mecànic. En la interacció amb altres persones entra en joc una dimensió emocional  que distorsiona la presa de decisions.

Una petició d’un client amb el qual has tingut problemes i vols que quedi content, o una sol·licitud del teu cap o supervisor, pot passar per damunt del teu sistema preestablert de prioritats. O dit d’una altra manera, la tasca pot entra directament a la teva llista de següents accions sense esperar a ser processada, com les presents a la safata d’entrada.

Cal perspectiva per saber quina és la ubicació exacta del input que acabem de rebre dins la nostra escala de prioritats, però també caràcter per gestionar la situacions com les descrites, evitant deixar-se fer xantatge pels propis sentiments o per l’altra part en conflicte, quelcom que va més enllà de la productivitat personal i s’acosta a d’intel·ligència emocional.

Procrastinització i estrès

Deixar per demà el que podries fer avui, aquesta és una de les grans qüestions. Tots tenim una  part del nostre cervell que sembla que només és dediqui a generar excusés per no posar-nos en marxa, o per convèncer-nos de que hi ha quelcom que podem fer amb un menor esforç, tot i ser menys prioritari.  La procrastinoamigdala. La bona noticia és que pot debilitar-se, no amb una medicació (que més voldries)  si no amb una dieta equilibrada de sessions de treball, de descans i esbarjo. Els tres factors combinats correctament diluiran la intensitat d’aquest mecanisme de demora.

Ja he parlat anteriorment de l’efecte de desconnectar de la nostra feina per millorar-ne la qualitat. Una de les decisions més difícils que has de prendré és quan deixar de treballar cada dia, quelcom extrapolable a les teves activitats de lleure i projectes personals ¿Quan temps els hi has de dedicar?

Tens unes hores fixes de treball, i haurien de venir acompanyades d’unes 7 o 8 hores de son també inamovibles. El descans influeix de forma decisiva en la capacitat de concentració i també en la motivació, no hauríem de menystenir-lo. De la mateixa forma, tenir el suport d’altres activitats que il·lusionin i ens permetin continuar creixent intel·lectual o emocionalment pot donar-nos un plus d’estabilitat quan en l’entorn professional les coses no vagin tant bé com haurien d’anar.

Descans, esbarjo i autorealització en el treball em permeten controlar les ànsies de  procrastrinar que sorgeixen si  no segueixo les pautes exposades. Obligar-se a realitzar una acció que no motiva el suficient, recórrer a la força de la voluntat, pot servir en moments puntuals. Un correcte equilibri i l’ús d’un mètode de treball ben delimitat pot ser la base de l’èxit per controlar la faceta fosca del professional que tots duem a dins.

Un treball sistematitzat sempre resulta més eficient que una solució momentània, encara que siguin imprescindibles. Perdre el control sovint provoca conseqüències negatives per les nostres accions i projectes, entre els quals trobem els sentiments de culpa. No desapareixeran, pel simple fet que no podem evitar els petits forats que treuen lluentor a la nostra rutina, però si que podem reduir el marge d’error de forma significativa. Sempre treballant amb perspectiva i buscant alguna cosa més que el resultat immediat.