Aquesta entrada també està disponible en: Español
Quines son les eines que necessites per treballar des de el teu ordinador? Les utilitzes en local, o son aplicacions web o que utilitzen el núvol per accedir a les teves dades? Sigui com sigui en la última dècada el concepte lloc de treball ha patit un trasbals gracies al cloud computing. Les limitacions d’espai temps desapareixen, convertint-se en quelcom líquid. Pengem la nostra informació a través de serveis fent-la accessible des de qualsevol lloc. En el següent post faig un repàs de l’aportació de la filosofia cloud, al entorn de treball i en els aspectes d’administració dels nostres recursos.
Imatge vía Greg Poirer
No estem lligats a treballar en sincronia amb altres membres del nostre equip. S’ha acabat tenir que quedar un dia i hora, gracies als entorns de treball podem crear contingut i penjar-lo per posar-lo a disposició d’altres. Això inclou els nostres comentaris sobre les idees a debatre, qüestions pendents d’anàlisi, o qualsevol tipus de feedback. Tot comença amb l’email com l’opció més rudimentària fins a les xarxes socials corporatives, o els gestors de projectes a la web, entorns preparats per canalitzar aquests fluxos d’informació.
Tot queda registrat i a disposició de qualsevol membre de l’equip, segons les restriccions proposades per l’entorn. Creem un historial combinant el contingut creat directament pel treball – la part entregable – i tot el coneixement generat a través de la discussió produïda durant el seu desenvolupament.
El núvol és una plataforma que permet un altra forma de treballar, però també canvia hàbits i alguns dels valors aplicats a la feina. Ja no es tracta de treballar individualment, processant unes tasques o una informació concreta obtenint el resultat més brillant possible, per destacar entre els altres membres del equip. Ara a més de les nostres habilitats individuals, coneixement i experiència, s’hi sumarà la faceta social. Aquesta es mesurarà per la informació i el material que compartim, com ho fem i quin impacte te en el grup de treball i en el resultat final.
Quelcom similar al proporcionat per serveis com Klout, mesurant el nostre impacte en les xarxes socials, la nostra productivitat serà valorada segons la nostra participació i aportació en la creació del contingut i influencia generada en la discussió paral·lela.
Deixem enrere la sofisticació dels grans paquets i aplicacions de software, a vegades excessiva per la quantitat de funcionalitats que ens ofereixen i no utilitzem. El treball a la xarxa ens permet accedir a una gran quantitat de programari que podem contractar de forma temporal segons les nostres necessitats, o simplement registrar-nos per utilitzar la versió gratuïta. Les decisions de caire estratègic no tenen unes implicacions tan dramàtiques de cara a escollir el que més ens convé, la inversió pot ser corregida amb una pèrdua mínima.
L’altra cara de la moneda és quina incidència te la presencia del proveïdor en l’ús dels seus serveis. En el cas dels serveis de Google no tan sols hem de conviure amb la presencia de publicitat, en el cas del correu hem de permetre l’escaneig del seu contingut per tal de reportar-li informació (valor).
Si parlem de l’ús del núvol en l’empresa, el seu principal avantatge és l’oportunitat de desprendre’s de la infraestructura de maquinari necessària per treballar i totes les tasques de manteniment que se’n desprenen. És el vell principi de deixar centrar-se en l’important i deixar de banda la resta, en aquest cas l’important és dedicar el nostre temps i recursos a treballar i deixar de banda tedioses tasques per organitzar l’estructura tecnològica que envolta la nostra organització, i que amb un sistema cloud queda en l’ombra. El nostre proveïdor s’encarregarà de les copies de seguretat, de mantenir operatius els equips que contenen la nostra informació, i de fer-la accessible. Externalitzem el que no aporta valor a la nostra organització.
Fins ara hem parlat de la part funcional i estratègica del tema, però aquest també te la seva vessant productiva, lligada a la nostra forma de treballar. El fet de tenir-ho tot disponible a qualsevol lloc, a qualsevol hora representa un canvi traumàtic. Hem d’establir un major autocontrol sobre quan i com accedir a la informació, marcar-nos uns horaris i uns límits per no convertir-nos en treballadors compulsius que dediquen les hores de descans en millorar el fet durant el dia, o preparar la propera jornada.
De la mateixa forma que varia la forma d’accés, des del web, un ordinador o un dispositiu, varia la nostra forma de treballar: D’una forma més pausada en entorns d’escriptori on treballem per propòsits generalistes, l’ús de dispositius es restringeix per finalitats concretes – Sempre poso l’exemple de la foto realitzada amb l’smartphone per recopilar alguna dada, o l’accés puntual a una aplicació per consultar informació. Fas una foto però l’edites des de l’ordinador –
El núvol sumat a l’ús de dispositius crea un flow continuat de treball – com a mínim permet accedir-hi – però tendim a no usar aquesta oportunitat correctament. El núvol es consolidarà i s’acabarà convertint en una plataforma sobre la qual estructurarem i compartirem la nostra activitat professional i personal, només n’hem fet un tast. De moment només tenim petites porcions de la nostra informació, en un futur en dependrà tota la nostra activitat.
