Aquesta entrada també està disponible en: Español
Suposo que és la perspectiva donada per l’experiència – tot i no ser molt abundant – però m’adono que el que cerco quan penso, planifico i duc a terme la meva activitat ja no és el mateix que buscava al principi, el meu punt de vista sobre el que faig i com ho faig canvia, així com la meva opinió sobre certs aspectes a l’hora d’implementar. El temps i l’experiència fan canviar la forma de veure les coses i les necessitats a afrontar. Les següents línies són una resum de l’evolució y un compendi del que et pots trobar en el teu procés d’aprenentatge
Imatge via armincifuentes sota llicència Creative Commons
És usual començar en això volent fer més en el mateix temps, o treure més partit al temps del que disposes… De fet jo ho vaig fer per finalitzar més coses de les que feia, sense deixar a mitges tantes altres, buscant control però també maduresa – sense ser-ne conscient – per triar él que més em convenia. Aprendre a prioritzar, a dir no a altres persones és quelcom que requereix coneixement de la pròpia activitat i dels teus objectius per tal de saber quins son els teus criteris a l’hora d’escollir el que has de fer.
GTD em va ajudar a posar ordre i descarregar de la meva ment tot allò que tenia entre mans. Aprendre a utilitzar el sistema de llistes, a implementar el meu flux de treball en els 5 passos, i introduir el concepte de reflexió gracies a les diferents revisions em donà constància. En certa manera va ser com aprendre a treballar un altre cop. És quelcom menys dur del que sembla ja que no te’n adones. La constància i repetició t’ajuden a crear els hàbits necessaris per recopilar, processar i organitzar, suma-li les dues hores setmanals per posar-ho tot en ordre i el teu nivell de preocupació és desplaça cap amunt. Els problemes més comuns es solucionen.
El millor és obtindre la capacitat per raonar sobre els teus temes i sobre tot allò que no va bé. El disgust que et suposa es contraresta amb la confiança guanyada en tots aquells detalls que has anat solucionant. Et fa donar el pas per implementar canvis i buscar tu mateix la solució. Ser capaç de passar de la queixa a l’acció és un signe de maduresa i sofisticació, aconseguir-ho perllongar i fer-ne un hàbit és la forma per convertir-te en una persona proactiva. Deixaràs d’espera que l’entorn et solucioni els problemes i et convertiràs en un factor de canvi.
Un cop encarrilat és inevitable travessar una fase d’arrogància en la que ens veiem capaços de fer-ho tot i més. Assumim més del que podem fer, no sóm capaços de mesurar les conseqüències de l’acceptació de nous reptes. Vaig cometre el gran error d’introduir-me en els nivells de perspectiva bastin una estructura massa sobredimensionada. No em vaig marcar massa objectius, simplement no vaig mesurar la feina setmanal que comportaven, ni vaig simplificar les meves rutines i de cop i volta em vaig veure obligat a prendre una decisió, quin dels meus front oberts havia d’abandonar?
Si un dels secrets de la productivitat personal és saber quina és la teva següent acció, el fet d’escollir els teus objectius representa quelcom similar però a diferent nivell. Les magnituds són diferents, no obres un pot amb algunes accions que podràs deixar enrere, minimitzant el disgust i els recursos invertits… Un objectiu representa una línea d’activitat composada per multitud de projectes i de mesos o anys de durada.
És en aquest punt on un s’interessa per una banda per la planificació natural, per guanyar profunditat en el que hom planifica. El fet d’enfocar els teus projectes per la seva finalitat real, avaluant-los mesurant la satisfacció i l’èxit, per allò que han de retornar i no com un procés administratiu on l’únic que compta és completar les tasques i crear un lliurable fa que els errors en el plantejament i les posteriors correccions disminueixin i augmenti la convicció que el que es fa és el que s’ha de fer.
Per altra banda hi ha el fet de concebre els nivells més alts de perspectiva com una unitat. Si treballo coordinadament per crear una visió de futur i objectius de forma racional probablement eviti descarrilar una altra vegada. Fantàstic, el problema és que al crear una visió a cinc anys vista t’adones del difícil que és. Comences a sentir-te insegur, les decisions que has de prendre per arribar on vols arribar són difícils i poden canviar substancialment la teva vida.
Dónes un cop de volant i t’acomodes amb una visió semblant al que tens ara, amb uns objectius assumibles i sense pensar en el que et vindrà demà. El futur és incertesa i incomoditat, per evitar patir pots no pensar-hi i per no estavellar-te pots fer el que saps que has de fer.
Obrint un procés de reflexió per definir els teus valors i propòsit en la vida creant una visió completa un cop finalitzat, realista però sense renuncia a fites més intrèpides per temes de comoditat. No es tracta d’una anotació en la teva llista de pròximes accions, més aviat d’un procés obert que dura setmanes, pensant de forma intermitent i perllongada en el temps, recollint notes i seient davant un full en blanc per passar-les a net. Acaba amb la sensació que has fet una bona feina, que es tracta de quelcom complert, però flexible per incorporar tot allò nou que es vagi presentant.
Crec que aquest últim punt representa el pas més destacable fet per mi fins al moment. Reflexió a fons, intentant crear una visió realista, assumint la por i el temor preguntant-me que els genera per trobar una resposta que dugui a l’acció i d’aquí a la solució…. Més enllà de l’acció però sempre tornant-la a troba, perquè es tracta de la unitat indivisible de la meva (i la teva) activitat.
GTD com a via per crear hàbits, ordenar la teva activitat i plantejar-te un futur, però també una forma per madurar a través de la reflexió, assumir el control i la responsabilitat de les teves decisions.
