Aquesta entrada també està disponible en: Español
Què m’ha portat aquest any en quan a la meva productivitat personal? Com diu el títol del post ha sigut un any de canvis de perspectiva. El salt de la productivitat a l’eficàcia personal. S’ha culminat el salt en la valoració del que faig, deixant d’utilitzar un criteri “de fer més” per assumir un criteri “de fer les coses correctes i fer-les bé”.
Faré un repàs dels girs més destacats, de com els he aplicat i perquè considero que això representa el pas cap a l’eficàcia personal.
Planificar només l’imprescindible
Per una part he abandonat les maratons de planificació. Realitzar una planificació natural durant tot un mati per definir un projecte de certa complexitat era una bogeria.
He passat a definir l’activitat imprescindible per posar-me en marxa i anar adaptant-me a mesura que avança el projecte. No hi ha replanificacions ni frustració quan veig que no acabaré tot el que es va preparar a priori.
Un sistema el més lleuger possible
Crec que com a conseqüència d’experimentar els beneficis del punt anterior he replantejat el meu Getting Things Done. Conservant les pautes i l’ortodòxia que marca el sistema he prescindit de costums que no m’aportaven res.
He començat a desestimar un gran nombre d’accions que no m’aportaven res i he començat a distingir següent acció i acció en els projectes. Baso molt la meva activitat en la meva llista de projectes, el que m’ajuda a ficar- me en marxa de seguida. (En aquest post explico com).
D’aquí unes setmanes hi dedicaré un post detallant com treballa el sistema.
Preocupar-me menys
Quan tenim un problema ens preocupem en excés. Ens torna a la ment una vegada i una altra, guanyant un protagonisme excessiu i generant un estrés innecessari.
Alleuja entendre que ara no és el moment i que capturar-ho, enviar-ho a una safata d’entrada per processar-ho quan toqui per tal de definir els límits. És una comprensió intel·lectual del problema però a una persona reactiva amb marcada tendència a la preocupació com jo li calia alguna cosa més.
Cal alinear el pensar i el sentir per assolir una resposta eficaç. L’altra part del problema era alliçonar la ment. Quelcom que no es pot fer només amb repetició i força de voluntat.
Gracies a la meditació he pogut alinear ambdós factor i donar-hi una resposta eficaç.
La productivitat com a mitja
M’he adonat que no disposo del temps ni de les ganes d’escriure com escrivia abans. S’han acabat les col·laboracions i em dedico a mantindre un calendari de publicació constant. Juntament amb el meu newsletter mensual crec que ja faig prou.
Al adonar-me’n vaig pensar que es tractava d’una falta de compromís amb el blog però no. Sense adonar-me’n he omplert la meva vida d’altres activitats que m’ajuden a treure-li un partit increïble. Visc més.
He deixat d’escriure sobre com fer coses per passar a fer coses, a experimentar, a gaudir. Aquest és el meu gran èxit, crec que el major en els ja 6 anys que escric sobre el meu procés d’aprenentatge en productivitat personal en aquest blog.
No és tracta de fer activitat i ja esta, no és només de cercar temps de qualitat. Tinc la sensació de que el que estic fent és el que he de fer, que m’aporta quelcom més que l’activitat en si.
Per acabar, un apunt sobre el blog
Per tancar el post mencionar que aquest any no vaig publicar el post celebració d’aniversari. 6 anys. Han canviat coses, tinc la sensació de captar menys l’atenció del lector, de dedicar-me a temes menys pràctics i més de reflexió i això no ajuda a captar l’atenció del lector.
Em satisfà el contingut publicat i espero trobar un equilibri entre el que jo vull i el que el lector necessita.
