Aquesta entrada també està disponible en: Español
Com fracassar en tot i triomfar. Sembla una contradicció i alhora una gran veritat. Així ens ho demostra Scott Adams, l’autor del llibre amb aquest títol amb ganxo.
M’agrada escriure sobre el que llegeixo, sobretot si conte saviesa per ajudar-nos – a tu i a mi- a fer les coses millor, una mica de food for tought, i creu-me el llibre d’Adams és una compilació de consells que l’han dut a l’estrellat en la seva vida professional i personal.
No faré un resum exhaustiu, em quedaré amb els consells vinculats a l’eficàcia personal, alguns dels quals ja n’hem parlat al bloc sense el guarniment que li dona l’autor.
Sistemes i metes
Tu ets una persona d’objectius o de sistemes? T’agrada fixar-te metes o prefereixes disposar d’un sistema operatiu per aconseguir el teu propòsit o simplement per “ser funcional”?
Una de les grans preguntes, de les grans discussions sobre com fer les coses.
Segons l’Scott els sistemes són la clau per triomfar, en canvi les metes són un camí segur a la frustració i l’abandó de l’objectiu.
En primer lloc, una meta ens dona una aspiració de màxims. Fixa una banderola al lloc on volem arribar, si és prou ambiciosa estarà ben amunt i tu la tindràs sempre present. Passaran els dies i tindràs sempre visible el teu objectiu, et motivarà, sabràs on has d’arribar, ficaràs els mitjans…
N’estàs segur? És una historia molt bonica però la vida no és una pel·lícula de diumenge tarda sobre superació personal . A la vida real la motivació decau, arriba un dia on s’acaba i la banderola continua estan allí, sempre present.
Passar a sentir l’objectiu com un al·licient a una carrega és probable, veure la banderola cada dia allí dalt pot acabar generant frustració, desgana i amb el temps l’abandó.
Per no parlar que una cosa és fixar-se un objectiu i una de molt diferent és saber com assolir-lo. Aquí és on entren els sistemes.
“Els sistemes és el com arribarem a les metes”
Quins passos he de donar per arribar-hi?
Scott Adams és un triomfador alimentat amb una dieta de fracassos. Al llarg del llibre descobrim multitud de projectes que no han acabat bé, algun d’ells inversemblant. Llavors perquè continuar ficant-se en problemes enlloc de viure una vida tranqui-la?
Doncs perquè aquest és el sistema d’Adams per triomfar. En cada aventura, en cada projecte recollia nou coneixement, nous contactes, nous recursos per aventurar-se en una nova empresa. Fallar però sempre enduent-se quelcom útil.
Llegir més sobre objectius i sistemes…
Apilar habilitats
Domines alguna habilitat amb perícia? Segur que si, no et conec ni et puc mirar als ulls i tot i així intueixo el teu art a l’hora de fer “allò”. Ets dels que està dins del 1% millor fent allò que domines com un professional? No cal que responguis, jo ho faig per tu: NO.
Es molt difícil ser del 1% millor en una habilitat concreta com per exemple programar. Però ara pensa en un programador entre el 20 % millor, a més esta entre el 20% de millors dissenyadors web i a més te un nivell òptim d’anglès. Es tracta d’un perfil possible i atractiu.
Si a més hi sumes amplis coneixement en el sector de la logística el seu atractiu augmenta. Empleabilitat en diuen.
Un altre exemple és el del mateix Adams, un dibuixant de tires còmiques de fama mundial gracies a una certa habilitat pel dibuix sumada al seu coneixement del món de l’empresa, la vida d’oficina i el de la tecnologia.
La combinació i l’arribada al mercat en el moment adequat van convertir Dilbert, la seva creació, en un èxit.
Cuidar la teva energia
Quan estàs fet un desastre no dedicaràs temps ni atenció de qualitat a resoldre assumptes ni assolir resultats. Primer has d’aconseguir un nivell d’energia acceptable.
Com a dibuixant l’Scott ens explica com a primera hora de la jornada es reserva per tasques més creatives i deixa la tarda per assumptes més rutinaris. A mesura que avança el dia decau el nivell d’energia i ha d’organitzar-se per trobar la tasca adequada per cada moment.
Energia és energia física, és motivació
Energia és energia física. Tenim la necessitat de menjar i dormir bé, de mantenir rutines d’exercici físic per disposar d’un estat anímic i biològic òptim.
L’autor també parla d’energia amb una segona afecció, la de motivació. Implicar-se en activitats i projectes engrescadors motiva i empeny a seguir endavant. Que t’explicaré que tu no sàpigues!
Tanco l’apartat amb un afegit personal. Les relacions de veritat, les interaccions amb altres persones,aquelles que ocorren cara a cara, tenir-les i gaudir-ne potencia la teva energia :-P
Egoisme i prioritats
Això no és un primer jo, desprès jo i sempre jo. Hi ha una raó per col·locar-se un mateix al centre del tauler. Si un està en les condicions adients pot preocupar-se pels seus assumptes, per la seva família i en extensió per tots aquells que requereixen la seva ajuda i la seva atenció.
Segons Scott Adams:
- Primer tu, ocupa’t de la teva alimentació, fes exercici físic, dorm les hores que calen i evita l’estrès innecessari.
- Ocupa’t de la teva economia. La teva feina, les teves inversions i la teva casa.
- A partir d’aquí ocupa’t de la teva família, la teva comunitat i el teu país.
L’egoisme raonat és una forma de fixar unes prioritats bàsiques per funcionar. Abans de preocupar-te pels demès preocupa’t per tu.
–
Acabaré l’article amb dues recomanacions:
La primera és que et llegeixis el llibre. 318 pàgines i menys de 3 euros si tens un kindle. És un llibre llegible i interessant, no t’esperis cap obra mestra però. Hi ha parts biogràfiques que no desentonen i alguna qüestió extravagant com el tema de les afirmacions (si el llegeixes em fas saber que n’opines).
La segona recomanació és l’episodi del podcast “Intercambio Iónico” dedicat a la lectura del llibre amb Javier Recuenco. Feia temps que tenia el llibre a la meva llista de pendents i l’escolta d’aquesta peça va ser l’empenta definitiva per la seva lectura.
Si no t’he convençut queda’t amb l’article, si ho he fet i el llegeixes – o ja l’has llegit – fes-me arribar el teu comentari :-)
