Aquesta entrada també està disponible en: Español
Fa temps vaig escriure sobre com gestionar la frustració que es desprèn de l’activitat del dia a dia, de tot allò que no acaba de sortir bé i et carrega negativament. Vull dedicar les línies d’avui a un sentiment present de forma constant en el ventall d’emocions generades de la realització la nostra activitat i que ens costa gestionar i acceptar: La culpa
Quan hi ha quelcom que no funciona ens enfadem i quan passa la intensitat dels primers moments arribem a la conclusió del lloc que ocupem en l’equació. Sovint no som únicament la víctima, som l’autor intel·lectual i l’executor de la nostra pròpia desgracia. Te’n acabes adonant i que fas? Culpabilitzar-te a tu mateix, carregant-te de mal rollo com si d’electricitat estàtica es tractes.
És curiós que poc ens costa deixar enrere el sentit crític i deixar d’agafar la distancia per analitzar un problema amb la ment freda. NO. Tot acaba amb decepció pel que no s’ha fet i amb culpa però sense l’anàlisi necessari perquè, si almenys torna a passar, com a mínim funcioni una mica millor. Només una mica millor…
Quan tu ets el teu pitjor enemic
Acaba la jornada i t’adones que no has pogut fer el que havies previst a priori. Has tingut imprevistos, però també has interromput la teva activitat amb descansos de baix valor afegit, una consulta al diari digital, una al mòbil, un cafè i una conversa amb un company interrompen de forma innecessària el teu flux i l’execució de les teves accions clau…
El primer pas és prendre consciencia del que esta passant. Ens deixem arrossegar per les circumstancies i per les emocions que generem. Ser capaç d’apartar-se i mirar les coses amb perspectiva, en fred, com si busquessis resposta al cas d’una altra persona és una bona forma de percebre les coses sense tants perjudicis. Et diré més, creus que hi ha algú al teu voltant que et pugui aportar una visió objectiva del que fas? Si és així no dubtis en demanar-li ajuda, la informació que et pot aportar no te preu.
Escriu una llista de punts amb totes les demores i interrupcions. Guarda-la i deixa passar un temps perquè tot reposi, un parell de dies. Passat el període de descans recupera-la, llegeix-la i pregunta’t quina creus que és la font del problema? És externa o la generes tu mateix? En qualsevol dels dos casos la qüestió és que pots fer per canviar-ho?
Després d’intentar implantar grans canvis, o grans correccions en la meva rutina m’he acabat convencent que la solució menys intrusiva i frustrant és muntar petits experiments, petits canvis per corregir la situació. Fer en petit, com si comences a implantar un nou hàbit.
Si el problema son les interrupcions a causa del dispositiu i la xarxa. Abans de començar a treballar desconnectà el cable de xarxa – desendolla’l i guarda’l en un calaix – i apaga el mòbil. Implanta l’hàbit de preparar la sessió.
La clau és fer quelcom amb intencionalitat, no un canvi superficial fet a la lleugera i que s’esfondrarà a la primera de canvi (ficar un post-it a la pantalla dient No et connectis! o similars). Un canvi com el mencionat indica compromís i pot ser que no funcioni però si aquest és el cas no hi haurà una sensació de culpa sinó quelcom més proper a la curiositat per saber que ha passat i com ho pots tornar a plantejar.
Quan no compleixo les expectatives
Has tingut que deixar en espera tasques delegades que estan esperant clients o companys i això et remou per dins. No es tracta de frustració sinó de la sensació de culpa d’haver de demorar una acció subjecta aquell pacte no escrit que tens amb els teus col·laboradors. Penses en la confiança que depositen en tu i com d’alguna manera tu l’has traicionada.
Tu no pots saber que pensen els demès. Sentir-se jutjat pel que fas o pel que no has fet és quelcom que genera la teva ment. És terrible, freqüentment els sentiments negatius – en aquest cas culpa però també frustració – generen reaccions físiques que reforcen i potencien el sentiment generant a la vegada nous pensaments negatius que intensifiquen aquestes reaccions.
Comencem per trencar la roda. Em remeto al punt anterior on parlava de la necessitat de prendre consciencia de la situació, no del problema en general sinó de cadascuna de les situacions que es presentin. Calen eines per poder-ho corregir, te’n proposo dues, una a curt termini i l’altra a llarg termini:
- A curt termini. Agafar les regnes de la situació i prendre la iniciativa. Es necessari renegociar el compromís? Fica’t en contacte amb l’altra part i reajusteu l’entrega. Està encara dins del període d’entrega acordat? Encara tens marge de maniobra? Doncs si és així decideix quina activitat aplaçaràs per fer el que toca i quan t’hi dedicaràs. Bloqueja el temps fica’t en marxa.
- A llarg termini. Medita, així de senzill. Necessites educar la teva ment per ser conscient del que estàs vivint, dels teus pensaments, emocions i sensacions físiques, i no ser arrossegat per ells. Et dona un marge de maniobra necessari per corregir les situacions de les que parlem. Com sempre, cal temps i pràctica, en parlava en aquest post.
Per acabar un parell d’apunts finals aplicables a les dues situacions. Quan estàs en una escenari en calent, envaït per la culpa, la frustració o la ràbia no és el millor moment per prendre decisions ni emprendre segons quines accions. No tenim la ment clara i el nostre comportament pot ser erràtic. Desconnecta, deixa-ho per demà, si pots pren-te un parell d’hores per temperar-te i ja hi tornaràs quan puguis actuar en fred.
El segon apunt es que encara que parli de proactivitat i de reconduir la situació no vol dir que ho hagis de fer sol. Si cal demana ajuda als teus companys, encara que només sigui per parlar, calmar-te i conèixer el seu punt de vista. Ja saps que dos o tres sumen més que un i que tenint-los al costat et serà més fàcil engegar les accions correctives que hagis decidit.
Per combatre la culpa cal aconseguir guanyar distancia per tal de ser conscient del que estàs fent, on t’estàs equivocant i decidir quin petit canvi pots aplicar amb garanties per començar a girar la situació.
photo credit: . via photopin (license creative commons)
