Una aplicació, una migració

Farà cosa d’un any vaig ser convidat per la direcció del departament de desenvolupament de la meva empresa, a participar en unes sessions de treball que se celebren periòdicament i on es treballa sobre la migració de la nostra aplicació comercial a un entorn de desenvolupament sobre la plataforma .NET.
En una primera fase, es va desenvolupat les especificacions del nou sistema i s’ha donat algun primer pas sobre el disseny. En el moment en que hem vaig incorporar, l’equip havia passat a una segona fase. Exploràvem les tecnologies proveïdes per la plataforma .NET amb la intenció d’avaluar quines incorporar a la nostra futura aplicació. Entre les opcions testejades, Silverlight, Windows Comunication Foundation , Windows Workflow Foundation, Aplication Blocks etc… El nostre pla era crear una aplicació pilot, aplicant les mencionades tecnologies i veure fins on es poden desenvolupar dins el futur projecte.
Un procés de migració és llarg i complex, la nostra empresa va començar la fase d’especificacions i planificació fa dos anys. A més és cabdal prendre les decisions adequades, per tal de dotar l’equip de desenvolupament d’un pla de treball i una planificació el més clara possible, així com de les millors eines.

Continua llegint «Una aplicació, una migració»

Consells productius

L’anterior post potser va quedar una mica genèric. Un cop d’ull al problema de la monotonia en la feina del programador. Una visió general, destacant el problema de la monotonia a la feina. A continuació ens centrem en les mesures per trencar el tedi i fer la feina una mica més suportable quan ens trobem immersos en tasques avorrides, repetitives o que simplement no són del nostre gust.
Fa uns mesos vaig descobrir el blog d’Alberto Pena, expert en productivitat. He anat seguint els seus articles i he anat recopilant alguns consells que poden servir per trencar la rutina de la feina, mantenir la concentració i a treure un major rendiment al nostre temps. El blog d’en Berto Pena és diu ThinkWasabi. Hi podeu ampliar coneixements sobre el món de la productivitat. A mi m’ha servit per identificar hàbits perniciosos i per descobrir practiques per mantenir la meva concentració en la feina. Us en cito unes quantes:

Continua llegint «Consells productius»

Falta de creativitat en la feina

Poc o molt un dels factors d’atracció al món de la programació és la seva faceta creativa. El fet de poder crear quelcom de forma senzilla, sense realitzar una gran inversió en temps o diners, i que permet gaudir dels resultats de forma immediata.
Els inicis són excitants, quan hi dediques temps parcialment. Comences a implementar codi i et sembla que això esta fet per a tu. No te’n cansaries mai. Un dia decideixes dedicar-t’hi professionalment i comences a formar-te. “La informàtica és un sector amb futur”. Qui no ho ha sentit mai? Tot és fascinant. El tercer pas és l’entrada al món laboral, les teves primeres feines i experiències en un entorn de producció. Del entusiasme i l’entrega inicial es va passant gradualment a un estat de “ho faig per que és la meva feina”. No en tots els casos, però en major o menor mesura es una cosa que li passa a tothom. Inevitable, i nociu en els casos en que no podem corregir aquesta perniciosa tendència.

Enginyeria per a programadors

Quina tristor la dels posseïdors d’una enginyeria tècnica o superior en informàtica. Després d’anys d’assimilar conceptes com els diferents cicles de vida existents en el món del disseny de programari, de treballar amb eines CASE, de dissenyar projectes amb UML, ara resulta que ens passem el dia implementant. Estrictament implementant. Sense fe cas a la mètrica, només la sintaxis compta. La sintaxis, el seguiment del pla de projecte – implementar x en un temps t – i la satisfacció de l’usuari final. Tot el que queda fora d’aquest marc és bohemi i poc recomanable pels estoics programadors, distraccions poc funcionals.

Lifelong Learning: Una parada en el camí

Fa cosa d’un parell d’anys vaig acabar els meus estudis a la universitat oberta. En el seu dia no vaig voler cursar estudis superiors, ja sigui pel fet de ser un mal estudiant i per disposar d’una titulació bàsica en l’àrea on volia desenvolupar la meva activitat professional, van fer-me entrar en el món laboral sense passar per la universitat.
Anys més tard, després de fer un tast del món real, vaig resituar-me i vaig decidir iniciar uns estudis a la universitat. Tot i saber que una titulació superior hem seria útil en el món professional, la principal motivació per emprendre el repte va ser el fet de provar-me a mi mateix i demostrar-me que era capaç de cursar uns estudis superiors. Demostrar-me la meva capacitat, la meva determinació i la meva constància.
Vaig trigar uns 7 anys per cursar uns estudis que duren 3 anys, comptant semestres sabàtics i algun blackout, traduït en un abandonament de les assignatures que cursava per motius extraacademics …. La veritat és que es van acabar perllongant massa temps i al final es va nota en el pla anímic. Treballar i estudiar al alhora, i amb una certa autoexigència desgasta. Combinat amb alguns moments professionals complicats i altres problemes personals van fer que al final tot plegat hem passes factura i m’hagi passat aquests dos últims anys – formativament parlant – pràcticament en blanc.

Continua llegint «Lifelong Learning: Una parada en el camí»