Aquesta entrada també està disponible en: Español
Tim Ferriss és l’autor de la setmana laboral de 4 hores, i altres llibres que segueixen aquesta línia experimental. El confidencial el qualificava com un heroi del 2.0, no se si arriba tant, però ell i la seva obra m’han ajudat a donar un cop de timó a la meva activitat. Una cosa és parlar productivitat personal, eficiència o ús intel·ligent dels nostres recursos i una altra és saber-ho aplicar en un entorn real per tal de millorar la nostra vida. Més enllà de la productivitat parla del camí a seguir per crear un estil de vida allunyat del assalariat o emprenedor lligat a la seva feina, potser no sigui per a tu, però de ben segur en pots aprendre quelcom.
Des de la lectura del seu llibre la setmana laboral de 4 hores he volgut dedicar-li un post en condicions. Espero poder-vos transmetre part del missatge contingut en els seus llibres, i animar-vos a llegir-los en cas que no ho hagueu fet ja.
Imatge via Scott Beale sota llicència Creative Commons
Aprendre a prioritzar
Fa unes setmanes escrivia sobre com prioritzar les nostres activitats durant el dia. La primera bufetada encaixada a través del llibre la setmana laboral de 4 hores, va ser el fet d’obrir-me els ulls davant la importància de distingir el que representa cada acció, projecte o assumpte que tenim entre mans, no tant sols a nivell de carrega de treball sinó sobretot en quan a retorn. El 20% del que fem representa el 80% del retorn obtingut. Una premissa que ens hauria de fer plantejar-nos quanta energia em de dedicar al 80% de feina restant, sense rebaixar la qualitat del nostre servei o els acabats del nostre producte. Per exemple pot suposar una nova forma de concebre el suport postvenda prestat als clients que exigeixen molt més del invertit.
Abandonant la faceta de la productivitat personal i entrant al vessant professional, en Tim ens introdueix el concepte del outsourcing: La contractació d’un servei extern per alliberar-nos de les tasques que no ens aporten valor. Amb l’exemple d’un ajudant personal a qui delegar tasques administratives o de menor interès, convida a pensar en que és allò que crea valor en el nostre model de negoci, o entorn productiu per obrir-nos a col·laborar amb tercer per descarregar la nostra rutina i focalitzar en el que importa. Potser la subcontractació no sigui la resposta que busques, però plantejat com aprofitaries un entorn de treball en xarxa.
Abandonar la zona de confort
El segon cop d’efecte arriba amb la idea dels reptes anticomoditat. Partint del supòsit que hom viu instal·lat en una zona de confort de la qual no te necessitat de moure’s per fer front a les obligacions del seu dia a dia, pot resultar un impediment per iniciar segons quin tipus d’aventures personals o empresarials. Les incomoditats derivades del contacte amb els clients, proveïdors, o simplement els nous als deures al canviar el rol d’assalariat a petit empresari – encara que només sigui com activitat complementaria – pot convertir-se en un dels factors que ens faci desistir dels nostres objectius i plans de futur. Els obstacles solen veure’s més com una excusa que com un repte.
Tim ens proposa desfer-nos dels nostres complexes a través de petits reptes, a vegades fregant el ridícul, com mantenir la mirada als nostres interlocutors, o exposant-nos a l’atenció del nostre entorn, vencem la resistència provocada per situacions col·locades fora del nostre abast, simplement per no realitzar-les habitualment. En el meu cas vaig aconseguir incorporar el concepte a la meva rutina, fent petits passos cap a situacions que limitaven la meva progressió. El fet d’assistir a sessions de networking, reunions d’emprenedors o altres events, obligant-me a intervenir o fent breus presentacions, va ajudar-me a treure’m el temor a parlar en públic, i obrir-me a posicions més proactives.
Canviar la nostra forma de prioritzar i trobar vies per sortir de la nostra zona de confort capacitant per fer front a una situació de canvi continu. És una qüestió de valors, pensa que és important per a tu i en si li dediques temps o recursos perquè aquests projectes es facin realitat. Llegir el llibre em va servir per aprendre que significa aplicar la productivitat en el dia a dia, i em va obrir els ulls davant de la necessitat de buscar el canvi com a forma de modelar el meu estil de vida, acostant-lo ‘el que vull ‘ més que a ‘el que he de fer’.
Els que ahir veiem Tim Ferriss com un freak si el descobrissin ara el convertirien en un referent.
Pot ser considerat un cantamanyanes o un rei de l’autobombo, però la veritat és que és un dels meus referents. Dels recursos que ens ofereix per progressar en el que és personal i en el professional, la seva forma de difondre coneixement, conduint-lo cap al seu gran nombre de seguidors o parlant de temes avui en dia allunyats del públic en general com el metaaprenentatge atreuen l’atenció, el primer pas per triomfar en el 2.0
Has llegit la setmana laboral de 4 hores? O algun altre dels seus llibres? Que n’has extret? Deixa el teu comentari o fes-me’l arribar a @davidtorne
