Aquesta entrada també està disponible en: Español
Si una dieta ens ajuda a cuidar la salut vigilant el que mengem, sotmetre’ns a una dieta d’informació ha d’ajudar a millorar la nostra productivitat. Com? Eliminant una gran part del soroll de la nostra rutina. Pensa en la gran quantitat de temps que dediques als teus mails, lectures a la xarxa o assimilant altres inputs. Dediquem energia a temes sense importància que amb freqüència obren fronts en forma d’interrupcions i problemes en forma d’urgències. Les situacions mencionades en el post, t’haurien de fer reflexionar sobre com la informació condiciona la teva rutina, i suggerir-te canvis per destriar el gra de la palla.
L’excés ens mata. En certa manera els recursos proveïts per la xarxa son com els dolços, molt golosos i amb la capacitat de satisfer-te a l’instant. Accedim al contingut a través d’aplicacions mòbils i del navegador de forma immediata, sense cap restricció de temps o ubicació, només amb una connexió a la xarxa (avui a l’abast de tothom). La immediatesa, la facilitat i el preu assequible ha convertit l’accés a la informació en un entreteniment, el que abans era rellevant ara es quelcom casual. El més senzill és deixar-se arrossegar per la tendència, el difícil establir uns hàbits per regular d’una manera equilibrada allò que aporta coneixement i connexió amb els altres:
- Lectura de feeds. Un dels meus principals vicis. És una bogeria intentar llegir tot allò que trobes interessant. He intentat organitzar el meu lector de feeds innumerables vegades per prioritzar el que m’aporta valor i ha estat en va. L’excés de fonts sempre fa naufragar el sistema, tot i proposar-me no revisar el que apareix com ‘No llegit’ sempre acabo caient en la trampa, o tancant sessió amb sensació de frustració per no poder-ho abastar tot. Gracies a ifttt i Evernote m’envío només les 4 o 5 fonts més interessants al meu inbox de forma automàtica, una evolució d’un sistema anterior em permeten no haver de pensar en les lectures, simplement me les trobo a la safata d’entrada i les processo com a part del meu sistema d’accions. Si al cap de setmana no s’han llegit, les elimino (al ser un pas no automàtic encara em falla).
- Administrar l’email. El checking constant del nostre compte provoca ansietat i és una via per perdre el control de la teva jornada. Si obres el teu compte repetidament perdràs el temps amb notificacions i correus secundaris. Interrompre el teu flux de treball és un dispendi brutal d’energia, pensa el que trigues en tornar a agafar el fil del que feies… Busca una freqüència de consulta, cada quan has de d’accedir al mail i el temps entre cadascuna.
- Treballar amb les xarxes socials. I dic treballar perquè no concebo passar temps al 2.0 per una altra finalitat que no sigui la comunicació amb els meus contactes, aportar i rebre valor en forma de contingut de qualitat. Particularment la resta em porta a matar el temps i deixar-me amb un mal sabor de boca pensant en el que podria haver fet per liquidar les tasques presents a la meva llista de pròximes accions. Gracies a una aplicació web integro feeds de forma automàtica als meus perfils socials per crear una base, a més li sumo uns 20 minuts diaris per contestar les preguntes que m’arriben i donar el meu toc personal. Dosifica’t, dedicant-te cada dia a un perfil en especial, o utilitza una xarxa com a base i ves pivotant amb la resta.
- Dispositius i tarifes de dades. Fa temps escrivia sobre els pros i contres d’accedir a la xarxa des del teu smartphone, no n’estava gens convençut però vaig acabar donant-li una oportunitat. Si ets una persona a qui li costa contenir-se, que cau amb cada notificació i no necessita aquest recurs per la seva feina, dóna-la de baixa. Jo apago el meu telèfon mentre treball i estic plantejant-me seriosament renunciar a la connexió, suposa un llast massa pesat.
- Estar informats o emprenyar-se. Una suggerència extra és la d’evitar començar el dia llegint noticies o escoltant-les mentre et desplaces al teu lloc de treball. Sovint mentre prenem un cafè llegim el diari o escoltem la ràdio quan anem en cotxe, ho fem per inèrcia. És una activitat que personalment he eliminat de la meva rutina, prefereixo conduir en silenci o escoltar música enlloc de preocupar-me, o cabrejar-me, sentint com va tot. No és una renuncia a estar informat, més aviat a estar-ho acostant-me a una forma més neutra d’informació, allunyada de línies editorials i de la carregar emocional transmesa pels locutors. Res de noticies a primera hora del matí, res d’editorials, ni de programes de tertúlia… He notat una major tranquil·litat a l’hora d’incorporar-me al meu lloc de treball, amb una millor predisposició i capacitat per focalitzar en les primeres obligacions del dia.
El secret és saber quina de les nostres vies de comunicació i de gestió de la informació ens genera valor, quin ús li hem de donar perquè ho faci, deixar de banda les vies mortes i establir un límit al temps que passem treballant amb cadascuna d’elles. Son hàbits, però també coneixement d’un mateix i de la seva activitat. No creus que ha arribat l’hora de posar-te a dieta?
Imatge via SocialisBetter sota llicència Creative Commons
