Aquesta entrada també està disponible en: Español
Em ve a veure la meva cosina, una preadolescent propietària d’una Blackberry que m’ensenya i em comenta les seves bondats. Jo li pregunto pel que paga cada mes, i efectivament disposa d’una tarifa de dades on per 20 euros es capaç de convertir el dispositiu en quelcom amb un atractiu equivalent a una font d’energia inesgotable capaç de substituir el petroli. Però arriba la pregunta:
– Tu quina tarifa de dades tens?
– Jo no en tinc cap, no la necessito.
Cara d’estupor i d’incomprensió. Em llença aquella mirada que els joves dediquen aquells que s’han quedat enrere. Intento explicar-li els meus motius per no disposar d’Internet al mòbil, però la seva perplexitat cada cop és major… Intentaré refer-me de la sensació de ser una persona amb mentalitat retrograda amb la que em va deixar la meva jove parenta intentant-vos exposar els meus motius.
Imatge via Stephan Geyer sota llicència Creative Commons
Jo era dels que pensaven que més era millor. Soc un geek amant dels gadgets i se apreciar el potencial d’un bon dispositiu, i com aquest pot transformar la meva rutina. Quan vaig decidir canviar el meu mòbil convencional per un smartphone, va pesar la versatilitat del dispositiu com assistent personal i eina de captura. Després d’una anàlisi detingut vaig decidir-me a pagar el preu més alt que mai abans havia disposat per un mòbil, però era quelcom raonat i havia unes expectatives de cara a millorar la meva forma de treballar.
El meu període de permanència a la companyia ha vençut i les condicions per renovar el terminal son les ideals. Periòdicament apareixen ganes de canvi, d’adquirir un nou dispositiu. He revisat les prestacions de varis terminals però sempre desisteixo. No vull que un dispositiu que em permetria estar permanentment connectat, que em canvií els hàbits.
Últimament estic fixant-me en persones abduïdes pels seus smartphones a l’hora de dinar – tot i estar en companyia – o a qualsevol altre moment d’oci. No em puc permetre el luxe de ser menys social en els moments clau, com quan dino amb els companys de feina. Una innovadora tecnologia sense uns hàbits definits, sobre els quals s’hi assentin el mètode i les actituds necessàries per racionalitzar la nostra activitat, serà un factor més de disgregació. Dit d’una altra manera, molt soroll per a res.
Sóc capaç de fer un ús intel·ligent del complement pel dispositiu? Estic segur que trobaria aquelles avantatges funcionals, però hi ha certs punts a tenir en compte abans de donar aquest pas:
- Estar permanentment connectat. No se fins a quin punt és òptim viure permanentment amb connexió als teus compromisos i les teves dades. Sembla que no puguis deixar al marge el que t’ocupa durant algunes hores o dies. El fet de comptar amb el dispositiu no vol dir que hagis d’estar permanentment en guàrdia. Es pot apagar, desenvolupar l’hàbit d’utilitzar-lo quan realment el necessitis, però continues havent de contestar la pregunta ‘Realment el necessito?’
- ¿El retorn que obtindré a canvi del pagament d’una quota mensual complirà les meves expectatives? Tenim la tendència a percebre la tecnologia com a medicina que millora el rendiment, simplement per aplicar automatització a processos que abans realitzàvem de forma manual , o amb menys interconnexió. La qüestió és si el major grau d’automatització compensa el cost, del dispositiu i de la tarifa. Pensa a l’inrevés si fessis el mateix fent us de la baixa tecnologia, augmentaria molt el cost i les molèsties generades pel procés?
- Degradaria el meu temps de qualitat. Soc dels que sempre te una pantalla davant i he començat a aprendre que quan més partit trec del temps que em dedico a mi mateix i altres persones, és quan no hi ha cap dispositiu per entremig.
- Sumaria un factor més de disgregació del meu focus i del meu autocontrol. Tot i que només fos les primeres setmanes, el fet de tenir una via per fer un check al mail o per revisar el meu compte de twitter faria caure el meu rendiment. No vull dir que em distregui durant la feina però si que pot afectar el temps que dedico als meus projectes: Mmm… ¿5 minuts de twitter), perquè no!
Estic donant la imatge de fonamentalista en contra del internet mòbil però no és aquesta la meva intenció. Vull fer-vos pensar en el procés que seguim a l’hora d’adquirir un nou gadget, una nova eina que ha de millorar la teva feina. Ens parem a pensar en les conseqüències que tindrà? Crec que no.
Si voleu parlar de que sospeseu a l’hora d’incorporar un nou component a la vostra rutina, o em voleu motivar per contractar una tarifa de dades deixant-me els vostres motius deixeu-me el vostre comentari. Avui us estaré especialment agraït
Aquest és l’únic post de la setmana. Seguiré desprès d’uns dies de descans, el proper dimarts. Bona Setmana Santa
Més productivitat personal des del 2.0, em pots trobar a twitter @davidtorne, o a Google+.
Pots fer-me arribar els teus dubtes sobre GTD, Evernote o qualsevol tema relacionat amb la productivitat personal a través de Qüestiona’m
