Aquesta entrada també està disponible en: Español
Durant les últimes setmanes he llegit Antifragil de Nassim Nicholas Taleb. Més enllà de preocupar-me per entendre les idees que l’autor presenta i desenvolupar-les des d’un punt de vista personal, la lectura m’ha fet pensar sobre certes necessitats en quan a la gestió de l’atenció.
Quan vull enfocar-me en una activitat, més atenció de qualitat necessito dedicar-hi. Share on X
Més enllà del temps dedicat a les sessions de lectura i la preparació de les mateixes, procurant trobar un emplaçament adequat on deixar-me abduir per la narració, evito la dispersió de la meva atenció en activitats innecessàries que la laminin o embrutin la meva cognició minvant la meva capacitat de concentració.
Vaig començar reduint al mínim la resta de lectures. Sense blogs ni articles arribats des de la xarxa, quan es presentava una ‘oportunitat’ en forma de text interessant la capturava desviant-la cap a Pocket o Evernote demorant la decisió de quan i com la llegiria.
Capturar lectures processant-les un cop cada varies setmanes millora la capacitat de selecció Share on X
He fet el mateix amb noticies. He arribat a adonar-me com influeix en el meu estat d’ànim el comentari de l’actualitat en mitjans d’informació. Resulta destructiu, el judici sobre certs temes em col·loca en un estat d’exaltació descentrant-me amb facilitat.
El tercer esglaó és la restricció de serveis de vídeo i xarxes socials. Les pildores de vídeo o les capsules de temps dedicades a les xarxes són un dispendi per si mateix. El problema però és la repercussió a posteriori.
La ment recupera imatges, frases cada cop que els associa amb quelcom que perceps o penses. Comentaris que t’han causat impacte emocional i tornen de forma reiterada generant fugues en la teva atenció.
La dieta cognitiva m’ha aportat una millor experiència de lectura i d’assimilació de continguts. Em pregunto si seré capaç de portar els principis d’aquest experiment a la resta de la meva activitat. Puc augmentar la capacitat de focalització per dinamitzar els meus projectes a través d’accions similars?
Millorar la qualitat de la meva atenció
El primer pas per començar a treballar en un projecte o en una activitat d’una certa complexitat és definir de forma correcta el resultat que vols assolir (Aprèn-ne més aquí). Reduir l’interval de planificació i començar a treballar-hi.
Més enllà d’una qüestió operativa fonamental i de sentit comú és fonamental per submergir-nos en el tema de ple. La fase prèvia de planificació de l’activitat és important però ocupa capes superficials de la nostra atenció. És quan comencem a treballar en l’assumpte en si, a resoldre, a trobar i solucionar problemes quan ens hi trobem immersos de veritat.
Un cop m’he posat en marxa em dedico a preparar el meu entorn i transformar el conjunt de la meva activitat per millorar la capacitat d’atenció quan hi treballo.
- Preparar l’entorn i les sessions de treball. Disposar d’un lloc de treball adequat i totalment aïllat dels factors nocius (Llegir-ne més). Preparar tot allò que necessito abans de començar les accions a realitzar, mantenir una agenda on tingui en compte aquest tipus de detalls per no generar distraccions i interrupcions.
- Desfer-me de l’activitat innecessària. Petits projectes, assumptes d’intendència i allò que en les properes setmanes no m’aporti res queda aturat. Recopilar i processar-ho enviant-ho a la llista Algun dia/Potser.
- Reduir l’estrès cognitiu. En la mateixa línea del comentat en la primera part de l’escrit. Abandonar xarxes socials, lectures innecessàries i serveis multimèdia com a mitja d’evasió. Llegir només els titulars i deixa el detall… Reduir el soroll.
- Descans i temps d’oci de qualitat. Evito les pantalles dels dispositius per evadir-me, res de fragments de 5,10, 15 minuts dedicats a youtube o les meves xarxes socials. Per desconnectar activitats a l’aire lliure, parlar cara a cara amb gent de veritat. Mira una pel·lícula però mira-la sencera i lluny del teu ordinador. Si és per evadir-te llegeix ficció, sempre sobre paper.
“No disperso la meva atenció en altres feines ni les converteix-ho en excusa per procrastinar el projecte principal”
Fer menys per fer millor
És la qüestió clau de l’eficàcia personal fer les coses millor sense caure en tensions innecessàries. Qualitat.
El text parla de com millorar l’atenció. La via utilitzada per millorar la qualitat del temps que dediquem a realitzar una activitat per tal de generar un millor rendiment. El que volia destacar és una habilitat necessària per obtenir aquesta qualitat: la capacitat de treure.
Saber que sobra i treure-ho de la nostra rutina. Sempre intentem millorar les coses intervenint, fent quelcom nou, recorrent a un nou hàbit o eina, quan potser el millor seria adonar-nos del que no funciona o el que fa que les coses no funcionin i deixar-ho de fer.
La via negativa un altre concepte que em quedo del llibre de Taleb.
