Aquesta entrada també està disponible en: Español
He decidit que aquest any serà l’any de la millora i ajust dels meus hàbits. Si en els anys anteriors m’he centrat en desenvolupar el mètode (Get Things Done) i els processos per augmentar la meva eficiència, he vist clar que el següents passos per a la millora i el desenvolupament han de fer-se en el terreny dels costums i el comportament. En els últims anys he desenvolupat una sèrie de pautes que em van permetre deixar de ser un desastre i abandonar la precarietat productiva. Començo l’any fent-ne un repàs i marcant-me els següents reptes.
Imatge via Bob Fisher Photo sota llicència Creative Commons
- Crear l’hàbit de recopilar. Un pas de gegant, deixar enrere els oblits i el soroll estàtic que arrossegava inconscientment provocat per tots aquells pensament i dades a recordar. L’hàbit d’interrompre la meva rutina cada cop que em passa quelcom pel cap ha sigut cabdal per millorar la meva focalització, ser més assertiu a l’hora de planificar i prendre decisions pel que fa a la meva rutina.
- Reduir les hores de televisió, quasi bé a quelcom testimonial. Per mi la televisió era com una droga que enlloc de perjudicar la meva salut mermava la meva productivitat. Exemple: Els caps de setmana esmorzava amb la televisió, o després de sopar l’engegava només durant 5 minuts i em quedava absolutament embadalit – sense reaccionar – mentrestant el temps destinat a FER s’anava consumint. A través de força de voluntat, de repetir-me si allò que hi havia en aquell moment a la TV era imprescindible per mi, si podia canviar quelcom i si ho podia veure a posteriori… Lentament ho vaig reduït a quelcom testimonial, alimentant el meu oci audiovisual per altres vies, com el PC i la xarxa.
- Utilitzar l’ordinador només el temps necessari. Enllaçant-ho amb el punt anterior, combinava la meva incapacitat de dir prou i continuar davant la pantalla del PC un cop finalitzada la feina planificada, intentava fer més. Mantenir-se ocupat enlloc de fer. L’altra vessant de la situació va ser el trasllat del problema de la TV al PC: interrompre la feina per connectar-me a internet o veure un vídeo, sent incapaç de tornar a l’activitat que tocava.
- Crear i utilitzar el temps de qualitat. Hi ha alguna cosa més que la feina i que reverteix en ella. El fet de desfruitar, passar-s’ho bé i riure ajuda a mantenir el nostre benestar i renovar la nostra energia productiva. Viure a fons aquests moments permet desconnectar de veritat, el clic necessari per reiniciar la ment i estar al 100% quan toca.
- Limitar el temps de treball. Imposar-me límit de tasques a fer per dia i un hora per parar de treballar. El temps del que disposo es redueix i segons la llei de Parkinson s’aprofita millor. El fet de deixar de treballar en un punt concret permet tenir temps per produir, gaudir i descansar.
- Cuidar la meva nutrició i les hores de son. Detalls que sumen, des de canviar els meus esmorzars a base de entrepans d’embotit i bolleria per bols de cereals i iogurt, fins a respectar les meves 7-8 hores de son per mantenir el benestar físic i que aquest no afecti negativament a la meva faceta intel·lectual i emocional.
- Comptar amb els demés i compartir. Treballem en equip, som un node d’una xarxa de col·laboració. Jo era un individualista i un orgullós que preferia picar contra la mateixa paret durant tot el dia abans de recorre a un company. Avui en dia soc capaç de consultar quan és necessari i de compartir tot allò que descobreixo i que és destacable.
El que ve a partir d’ara
A continuació mostro quelcom del que m’agradaria començar a canviar a partir d’ara. Per a mi, tres reptes que ja he intentat posar en marxa varies vegades sense que el tema prosperes. Del perquè, el procés d’implantació i els seus resultats en podreu llegir els propers mesos.
- Abandonar les substancies estimulants. No penseu malament, em refereixo a la cafeïna. He passat del consum en excés i ara em toca tallar la dependència de la cafè com a punt de partida de la meva jornada. No m’agrada dependre de ninguna substancia per fer la meva feina, tot i que en moderació sigui bona.
- Aixecar-me d’hora. El fet de poder disposar de 60 minuts abans de marxar a treballar podria representar un plus productiu importantissim. El problema, vèncer la resistència a aixecar-me d’hora, reprogramar la meva rutina de descans: Anar a dormir i llevar-me més aviat.
- Simplifica. Crear l’hàbit de preguntar-me si és necessari allò que vull incorporar a la meva rutina, si és imprescindible fer-ho avui ho és pot deixar per demà. L’objectiu és fer primer el que es imprescindible seguit del que és el prioritari, evitant sobrecarregar la nostra rutina. El més difícil és tenir sempre present la pregunta, quelcom similar a tenir present el costum de recopilar.
Finalment faig mencionar a quelcom que va més enllà dels hàbits, més aviat es un canvi d’actitud. Ser positiu, actuar i pensar de forma constructiva sense deixar-me envair per el pessimisme. No soc un pessimista, més aviat un realista que és centra en la faceta més fosca de cada situació, aquest és el meu repte definitiu, acabar d’una vegada per totes, poc a poc, pas a pas amb aquesta forma de vida i traslladar-me a una vessant més raonable i constructiva – no ingènua – de la vida. Us en parlaré en un altre post, sobre tot allò que crec que he de canviar per actuar de forma diferent.
Deixem-ho aquí. Si voleu donar-me algun consell o fer menció als hàbits més beneficiosos que heu pogut adoptar en els últims anys i en els beneficis que us ha reportat ho podeu fer en forma de comentari o a través del meu twitter @davidtorne.
