La productivitat no és un fi. Experiències i aprenentatges

Aquest havia de ser l’any dels hàbits. La millora de la productivitat personal i l’eficiència a través de la implantació de costums per corregir comportaments que desviaven la meva forma de fer i castigaven la meva qualitat de vida. Això de la productivitat s’aprèn a base de cops i de prova-error, com moltes altres habilitats que no tenen una tradició no reglada ni assentada en la nostra societat. És quelcom important de saber – i entendre – perquè  del contrari és probable que acabem desistint d’anar més enllà de tenir un sistema de llistes o comprar-nos l’últim gadget per accedir a la nostra informació des de qualsevol lloc.

Imatge via Martin Gommel sota llicència Creative Commons

No vull dir que no hagi tret res en clar aquests últims 12 mesos, he tingut èxits i fracassos, però és d’aquests últims dels quals he après el més útil.  Ens equivoquem tots, experts en productivitat o rookies que acaben de començar, és inevitable, per molt que apel·lem al nostre compromís amb el nostre procés d’autoaprenentatge i a la nostra força de voluntat per mantenir l’autocontrol. Cauràs en un moment o altre, la qüestió és amb quina actitud per fer-hi front.

El primer que hem d’entendre és que tenim dret a equivocar-nos. La perfecció no existeix i buscar-la és un error ja que els recursos utilitzats acabaran sent massa elevats i el cost d’oportunitat perduda es dispararà (Pensa en tot el que no has pogut fer mentre…). Però més enllà de no culpabilitzar-se i tornar a posar el comptador a zero per reiniciar el procés, existeix aquella reflexió del perquè succeeix i la utilització del pensament lateral per trobar una forma diferent de fer el mateix per no caure amb la mateixa pedra. Aplicar correccions necessàries per  continuar endavant i no deixar morir el projecte.

Per fer-ho no només cal pensar-hi, cal planificar com tornaràs a començar. Resulta força personal ja que segons la persona varia la resposta, en el meu cas deixar passar uns dies o una setmana i seure’m davant un paper en blanc resulta prou terapèutic. Amb la meva ploma puc abocar reflexions i possibles solucions per aplicar.

En segon lloc, a un pla més personal, m’he adonat que no cal carregar amb la llosa de mantenir la credibilitat davant dels demes i amb mi mateix. Cada cop que caic a l’hora d’implantar un hàbit, o d’imposar-me accions a realitzar per avançar cap als meus objectius, m’adono del llast extra de ser considerat un expert, o si ho preferiu de ser seguit a la xarxa (en menor o major grau) per divulgar sobre el tema. És quelcom autoimposat, una handicap inútil que només serveix per minar la teva motivació i generar-te estrés o malestar.

Si ets contable i et pregunten sobre un canvi legislatiu i no ho tens clar, o ets informàtic i et demanen que revisis un PC sense que detectis el problema, no el puguis solucionar, no et passa el mateix?

Tercer i més important, moltes vegades el realment important no son els resultats sinó el camí, el que aprens i les experiències que en treus. Més enllà d’aconseguir arribar al objectiu existeix uns aprenentatges subterranis que t’ensenyen a utilitzar noves eines, noves formes de treballar, a adonar-te dels teus errors, a corregir-los i en definitiva a madurar. Veure’s sotmès a nous problemes, nous reptes ens obliga a fer ús del nostre enginy per trobar solucions adients. Utilitzem el nostre coneixement i experiència per implementar un camí, el que potencia el nostre bagatge i a la vegada el nostre talent.

Finalment, l’últim resort amb el que em quedo és la idea de productivitat personal com una habilitat. La productivitat és un vehicle que facilita la nostra forma de fer, no una finalitat en si. Si millorem la nostra forma de planificar i dur a terme les nostres idees però no aprofitem el temps i energia extra reinvertint-lo en equilibrar la faceta professional i personal, o  fem més simplement per mantenir-nos ocupats sense buscar un objectiu concret ens limitarem a donar voltes en cercle…

Us heu adonat que algunes coses que semblen caure pel seu propi pes – sentit comú – no s’acaben d’entendre fins que les experimentem i entenem el perquè, el que hi ha darrera .

Com que no puc acabar un recopilatori només amb experiències ús deixo alguns dels post dels d’aquest  any dels quals estic més orgullós

Gracies a tots per llegir-me durant tot aquest any i esperem que 2013 tot vagi a més, encara que només sigui la nostra capacitat per millorar i emprendre.