Sobre l’entorn de treball

Hem passo tot el dia davant de la pantalla implementant, revisant i debugant codi. Ara mateix estic dedicat a labors agraïdes que hem fan gaudir de la feina, però també he passat per etapes que m’han fet tastar la part més desagraïda d’aquesta feina. En el present post volia oferir uns comentaris sobre els requisits que hauria de reunir el nostre set de treball. Pot semblar absurd, però l’acondicionament del lloc on passem una part important del dia és cabdal a l’hora de contribuir a augmentar l’atractiu de la feina.

Una aplicació, una migració

Farà cosa d’un any vaig ser convidat per la direcció del departament de desenvolupament de la meva empresa, a participar en unes sessions de treball que se celebren periòdicament i on es treballa sobre la migració de la nostra aplicació comercial a un entorn de desenvolupament sobre la plataforma .NET.
En una primera fase, es va desenvolupat les especificacions del nou sistema i s’ha donat algun primer pas sobre el disseny. En el moment en que hem vaig incorporar, l’equip havia passat a una segona fase. Exploràvem les tecnologies proveïdes per la plataforma .NET amb la intenció d’avaluar quines incorporar a la nostra futura aplicació. Entre les opcions testejades, Silverlight, Windows Comunication Foundation , Windows Workflow Foundation, Aplication Blocks etc… El nostre pla era crear una aplicació pilot, aplicant les mencionades tecnologies i veure fins on es poden desenvolupar dins el futur projecte.
Un procés de migració és llarg i complex, la nostra empresa va començar la fase d’especificacions i planificació fa dos anys. A més és cabdal prendre les decisions adequades, per tal de dotar l’equip de desenvolupament d’un pla de treball i una planificació el més clara possible, així com de les millors eines.

Continua llegint «Una aplicació, una migració»

Consells productius

L’anterior post potser va quedar una mica genèric. Un cop d’ull al problema de la monotonia en la feina del programador. Una visió general, destacant el problema de la monotonia a la feina. A continuació ens centrem en les mesures per trencar el tedi i fer la feina una mica més suportable quan ens trobem immersos en tasques avorrides, repetitives o que simplement no són del nostre gust.
Fa uns mesos vaig descobrir el blog d’Alberto Pena, expert en productivitat. He anat seguint els seus articles i he anat recopilant alguns consells que poden servir per trencar la rutina de la feina, mantenir la concentració i a treure un major rendiment al nostre temps. El blog d’en Berto Pena és diu ThinkWasabi. Hi podeu ampliar coneixements sobre el món de la productivitat. A mi m’ha servit per identificar hàbits perniciosos i per descobrir practiques per mantenir la meva concentració en la feina. Us en cito unes quantes:

Continua llegint «Consells productius»

Falta de creativitat en la feina

Poc o molt un dels factors d’atracció al món de la programació és la seva faceta creativa. El fet de poder crear quelcom de forma senzilla, sense realitzar una gran inversió en temps o diners, i que permet gaudir dels resultats de forma immediata.
Els inicis són excitants, quan hi dediques temps parcialment. Comences a implementar codi i et sembla que això esta fet per a tu. No te’n cansaries mai. Un dia decideixes dedicar-t’hi professionalment i comences a formar-te. “La informàtica és un sector amb futur”. Qui no ho ha sentit mai? Tot és fascinant. El tercer pas és l’entrada al món laboral, les teves primeres feines i experiències en un entorn de producció. Del entusiasme i l’entrega inicial es va passant gradualment a un estat de “ho faig per que és la meva feina”. No en tots els casos, però en major o menor mesura es una cosa que li passa a tothom. Inevitable, i nociu en els casos en que no podem corregir aquesta perniciosa tendència.

Enginyeria per a programadors

Quina tristor la dels posseïdors d’una enginyeria tècnica o superior en informàtica. Després d’anys d’assimilar conceptes com els diferents cicles de vida existents en el món del disseny de programari, de treballar amb eines CASE, de dissenyar projectes amb UML, ara resulta que ens passem el dia implementant. Estrictament implementant. Sense fe cas a la mètrica, només la sintaxis compta. La sintaxis, el seguiment del pla de projecte – implementar x en un temps t – i la satisfacció de l’usuari final. Tot el que queda fora d’aquest marc és bohemi i poc recomanable pels estoics programadors, distraccions poc funcionals.