Aquesta entrada també està disponible en: Español
Preocupar-te. Dedicar atenció a un assumpte abans que te'n hagis d'ocupar Share on X
No és la definició canònica però exposa bé quin és el problema. Enfoquem sobre un assumpte quan encara no és el moment de fer-nos-en càrrec. El dispendi d’energia i atenció que suposa et condiciona de forma negativa al fer-te càrrec dels teus actuals assumptes. Els que de veritat t’haurien d’ocupar plenament.
Hi ha tècniques per gestionar i controlar les incidències que se’ns presenten però no és tan fàcil gestionar les emocions que generen, sobretot quan t’has acostumat a conviure amb elles durant tota la vida.
Fem un cop d’ull a com un sistema d’efectivitat personal, els hàbits i l’atenció plena et poden ajudar a disminuir significativament la fricció que generen.
Disposar d’un sistema
El sistema és una part del trencaclosques. Un sistema d’eficàcia personal que funcioni et permet saber a que atenir-te en cada moment. Generes confiança i aquesta mata les preocupacions que tenen com a font el “me’n recordaré? Sabré que he de fer?” D’aquí la importància de les revisions al sistema Getting Things Done (GTD).
És important disposar d’unes pautes per saber que fer en cada situació. Disposar d’una llista de tasques o un conjunt de llistes no és suficient, calen hàbits. GTD n’integra alguns de molt importants (Recopilar, processar, organitzar, revisar, fer) però cal un canvi d’actitud.
La gent efectiva no és preocupa pels seus assumptes, els anticipa i actua Share on X
Per deixar de preocupar-te has de deixar de banda l’actitud reactiva i passar a un mode proactiu. Anticipar els problemes amb dies o setmanes de marge ajuda a mantenir el control del dia a dia, allunyant frustració i estrés.
Desaferrar-se de l’emoció
Creia que implantant un sistema de productivitat personal, amb una infraestructura i pautes per recolzar-me al afrontar les situacions comuns del dia a dia n’hi havia prou per evitar l’estrès i la preocupació però em faltava quelcom més.
Tinc les meves coses bones i dolentes. Sempre he sigut una persona caòtica, deixant-me arrossegar per cada front obert. Un apagafocs. Implantar el meus sistema d’eficacia personal i començar escriure en el blog per ordenar idees sobre el procés em va fer donar un gran gir però el substrat deixat per anys actuant de forma reactiva es feia notar.
El problema és la reactivitat. Intel·lectualment entenia els concepte de capturar, processar o revisar per mantenir sota control els meus assumptes. Em donava una quietud racional però continuava amb una intranquil·litat – fins i tot ansietat- en el pla emocional.
La intranquil·litat vista com un soroll estàtic sempre present en la meva forma d’actuar, menjant-se la meva energia, la meva atenció i fent-me dubtar de les decisions que prenia. Les decisions ordinàries, preses per donar resposta a situacions quotidianes com quan havia de contestar una petició, si havia revisat tots el temes pendents al final del dia… Una pressió menor però persistent que m’esgotava i descarregava la meva bateria cada cop més ràpid.
Si en el seu dia GTD va actuar com un game changer l’altre gran salt endavant va ser la pràctica de la meditació.
De la mateixa manera que GTD m’allunya de la reactivitat en l’acció, el mindfulness m’allunya de la reactivitat en l’emoció.
Es tracta de meditar per educar la meva ment, calmant el torrent de pensament que generà i crear la capacitat per desenganxar-se de les preocupacions ordinàries (feines pendents, conflictes, pensaments..).
Una preocupació neix i si no la saps aturar tendeix a menjar-se tota la teva atenció. Share on X
Has de saber separar-te’n per veure la importància natural que te. Ho pots fer de forma racional, a través del teu sistema, però si es tracta de quelcom amb carrega emocional no sortirà del teu cap amb tanta facilitat.
Com ho porto a la practica
Educar la ment i implantar un sistema per ordenar la teva activitat. Pensar en gran però actuar en petit. Quines accions concretes et poden ajudar a que les teves preocupacions deixin de generar l’ansietat o l’estrès que et generen? Aquí tens les més destacables:
- Establir el mecanisme de captura i processat diari. Repetit en el blog fins la sacietat però fonamental. Donar al assumpte que et preocupa una sortida, canalitzant-lo cap algun lloc on saps que serà ates, no en aquest moment però si al final del dia quan deixis a zero les teves safates d’entrada. Preguntar i respondre “Puc esperar al final del dia per saber que he de fer amb això?” és el primer pas de millora.
- Revisió diària i setmanal per anticipar i no oblidar res. Deixa de banda notificacions i recordatoris, només fan que augmentar el teu nivell d’ansietat. Revisa les teves llistes d’accions i l’agenda cada dia per saber que tens que fer dema i dema passat. Al acabar la setmana torna a revisar l’agenda a 4 setmanes vista per saber quins assumptes se’t venen al damunt i preparar-te.
- Fer esperar a la gent. Amb unes paraules amables explica que t’anotes la seva petició i que l’atendràs quan acabis la feina que tens entre mans. Amb això n’hi ha prou. Envia-ho a la teva safata d’entrada i processa-ho. Si és un mail planteja’t si l’has de respondre avui o demà o si pot esperar alguns dies. Tu marques la teva pauta de respostes no els demes.
- Fer. Dedicar-te a la teva activitat en exclusiva. Crea’t les teves pròpies sessions per realitzar les teves accions i projectes, sense interrupcions, totalment aïllat. Et treus feina de damunt però sobretot tanques assumptes guanyant confiança en tu mateix i en la teva capacitat de resolució.
- Establir una hora de desconnexió. A partir de les 20:00 em desconnecto de tot, de la feina, del telèfon, de la xarxa i em dedico a altres coses. L’esgotament s’acumula i et va cremant per dins, el que a la vegada potencia emocions negatives i preocupacions.
- Mindfullnes. Dedica un temps diari per no fer res. Ho dic seriosament, aprèn a meditar, 10,15, 20 minuts al dia fixant l’atenció en la teva respiració et faran donar compte de com t’enganxes als teus pensaments i et farà guanyar una mica de distancia entre pensament i la reacció -sovint automàtica- que genera.
- Diversificar energia en les diferents àrees de responsabilitat. Equilibrar els diferents aspectes de la teva vida per procurar que els problemes no es sobredimensionin per l’excés de pes en una area de la teva vida. Si el més important és la feina, que passa quan tens un problema laboral? És impossible deixar-lo enrere quan te’n vas a casa.
- Compartir-les. Parla amb el teu entorn, explica-les en veu alta. No es tracta d’emprenyar a la gent sinó de treure-ho a fora sense la intenció d’obtenir una resposta. Ajuda a descomprimir, a alleujar la preocupació.
No t’estic dient que implantis GTD, potser no és per a tu – tot i que t’ho recomano – et parlo d’aplicar cadascun d’aquest punts de la llista per intentar rebaixar el nivell de pressió que les interrupcions, imprevistos i altres incidències et provoquen.
La preocupació és bona en un nivell necessari. Quan la utilitzem per adonar-nos d’un possible problema i el registrem per ocupar-nos-en més tard. Posem les bases per que preocupació no es transformi a intranquil·litat i estrès.
